estrip’s 89

Les eleccions generals espanyoles estan previstes per al 29 de novembre i serviran per renovar el Congrés dels Diputats i els membres d’elecció directa del Senat. La primera de les decisions, per a aquells que hi tenen dret, és la participació. D’entrada, doncs, ja tenim dos debats oberts que poden acabar condicionant com acabarem exercint el dret a vot. La polèmica sobre qui ha de tenir dret a vot va des de l’edat mínima per votar (els defensors del vot a 16 anys argumenten que els joves de 16 i 17 anys ja tenen responsabilitats legals), als residents estrangers (les persones estrangeres que resideixen, treballen i paguen impostos de manera estable en un país haurien de poder decidir sobre les lleis i els governs que els afecten)… Gràcies al fet que es va reformar la llei, les persones amb discapacitat intel·lectual o cognitiva poden votar plenament des de l’any 2018. La segona reflexió hauria d’anar entorn la participació. Exercir o no el dret a vot té, entre moltes altres, aquesta interpretació: Una participació alta sol atorgar més força i representativitat moral als governs escollits; una participació molt baixa pot posar en dubte el grau de connexió de la ciutadania amb la classe política. El juliol del 2023, dues de cada tres persones amb dret a fer-ho (66,7 %) van anar a votar.

Evidentment, no s’hauria d’anar a votar segons les simpaties, el costum o perquè s’exerceix una militància tipus futbolera, com ser del Barça! Però, afortunadament, tothom és lliure de prendre aquesta decisió en base al que vulgui. Però, en tot cas, seria interessant que amb relació a les situacions que més ens importen i afecten fóssim capaços de buscar quines respostes hi donen els diferents partits i a quin grau d’execució es comprometen. I això ho proposem, perquè seria el moment per donar suport a aquells que es comprometin amb el Tercer Sector, a donar sortida a un grapat de reivindicacions justes a les quals cal posar termini d’execució. La jornada de vaga del món social del passat 8 d’octubre, Dia Internacional del Treball Digne, reivindicava l’equiparació salarial amb el sector públic, un únic conveni d’aplicació obligatòria a tot el sector, finançament públic estable, la millora de ràtios i plantilles i un finançament suficient i adequat, entre d’altres.

Avui dia ja no hi ha excusa per dir que això és molt complicat d’esbrinar, que no tenim temps de buscar-ho o que no val la pena, perquè els polítics acaben fent i pactant el que més els convé. Tenim una eina que, com totes, si en fem un bon ús ens donarà la resposta. Sí, la IA, la intel·ligència artificial et pot fer un quadre que t’ajudarà a elegir amb criteri.