estrip’s 90
La IA, la mal anomenada intel·ligència artificial, és focus de tota mena de comentaris, especulacions, interpretacions i prediccions. Però en tot aquest entorn caldria demanar l’aplicació d’una altra intel·ligència, catalana ella i amb un nom propi que hauríem d’escriure sempre en majúscules. SENY. Si agafem la definició de la Wikipedia ens diu que és un concepte clau de la cultura catalana que designa la capacitat de pensar les coses amb serenor, de jutjar amb ponderació i d’actuar amb sensatesa, mesura i equilibri.
Anem a pams! Pensar amb serenor vol dir amb tranquil·litat i calma, amb l’assossec del temps com a plàcida companyia. Totalment contrari al que exigim avui a la nostra IAvida. De vegades sembla que la resposta ens arriba fins i tot abans de la pregunta. Jutjar amb ponderació implica buscar tots els factors abans de treure conclusions, entendre abans de formar una opinió. Aquesta precisament no és una pèrdua que ens hagi portat la IAvida, encara que sí aguditzat, perquè malauradament les primeres impressions sempre han estat causa de mil i un malentesos i d’errors imperdonables.
La part final de la definició, actuar amb sensatesa, mesura i equilibri és suma de les anteriors i absolutament contrària a la IAvida, perquè els referents de la ‘intel·ligència artificial’ venen determinats per una maquinària que és fal·lible, controlable per desconeguts i que tot d’una es pot apagar per causes absolutament alienes a qui la fa servir.
Podríem fer un llistat interminable de desastres i necessitats que estan d’actualitat. Però només analitzant la precarietat que avui ens té a tots revoltats, com és l’habitatge, si fem un exercici predictiu de quants habitatges tindrem construïts i a un preu assequible per a la majoria de la nostra població en els propers 24 mesos, quatre anys o el 2036, la resposta és òbvia i curta. La certesa avui és que la IA no és vida, és un assistent i, diuen, que ens ajuda a fer la feina més ràpidament.
Els automatismes i la robotització han estat sempre objectius de les empreses per millorar la producció. Aquesta sentència i la seva afectació amb llocs de treball i beneficis serien objecte d’una altra anàlisi. Per què la qüestió que avui ens tocaria contestar és si la tal IA ens pot comportar una vida millor si ens acaba robant la capacitat d’aprendre, d’investigar, de sentir, de viure, de riure i plorar, de caure i de tornar-nos a aixecar, d’estimar i ser estimat. Busqueu la definició que dona la IA a la paraula vida. No hi ha res de tot això.
Que no arribin mai les emocions artificials. Visca el SENY!!!