VIC- Dimarts, 27 de maig, a L’Atlàntida es va viure una de les efemèrides més importants pel que fa a les distincions que es poden atorgar a persones que han contribuït de manera excepcional al prestigi i desenvolupament de la ciutat de Vic. En 147 anys d’història, des del 1878, només s’han lliurat 18 medalles, fet que converteix el Dr. Antoni Bayés de Luna en la 18a persona en aconseguir-ho. Català universal, va ser l’impulsor del Dia Mundial del Cor quan presidia la Societat Mundial de Cardiologia.

Perquè això fos possible, el 2 de desembre de 2024, el Ple Municipal de Vic va aprovar la proposta d’adhesió a la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic al Dr. Antoni Bayés de Luna, una proposta que va ser impulsada pel Dr. Josep Arimany, president de la FESS, titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i on van sumar-se més de trenta institucions i més de cinc-centes signatures individuals de ciutadans de Vic i d’arreu d’Osona. En aquest acord, que va ser llegit durant l’acte de lliurament, el grup impulsor es referia al Dr. Bayés «des de l’admiració, estima i cofoisme de seure’n al seu costat» i en destacaven «la seva saviesa, bonisme, humanisme i el seu vigatanisme».

L’acte de lliurament, presidit per l’alcalde de Vic, Albert Castells, va aplegar més de 600 persones, entre personalitats del Parlament, representants de la Generalitat, regidors de l’Ajuntament de Vic, membres del Consell Comarcal i alcaldes d’Osona i representants d’institucions del sector sanitari. També hi era present un gran nombre d’amics del Dr. Bayés, sobretot professionals del sector, en reconeixement a la seva extensa petjada professional en el món científic i acadèmic, i una cinquantena de familiars de l’extensa nissaga Bayés, dels quals la seva germana, Pilarín Bayés de Luna, i el seu avi, Candi Coch Bayés, ja van rebre anteriorment la Medalla d’Or de la Ciutat.

D’aquesta manera, Vic va fer un reconeixement públic a la trajectòria excepcional en cardiologia del Dr. Bayés i a la seva projecció internacional científica, a banda de la seva implicació en la difusió de la llengua i la cultura catalanes. L’acte va comptar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Vic, Albert Castells, que va referir-se al guardó com «un gest de gratitud col·lectiva per reconèixer el mèrit i la generositat de figures com la del Dr. Bayés» i també va lloar l’estima del doctor cap a la seva ciutat natal: «La seva ciutat l’honora, l’estima i l’admira; avui, Vic li torna una petita part del molt que vostè li ha donat».

El doctor, Josep Arimany va pronunciar unes paraules d’agraïment dirigides cap a totes les institucions i persones que van donar suport a la concessió de la Medalla i es va referir al Doctor Bayés com «un dels cardiòlegs més reconeguts del món, un cardiòleg universal, un català d’arrels profundes i, molt especialment, un vigatà que porta la ciutat de Vic al cor». Va tancar la seva intervenció dient al Dr. Bayés, «gràcies per tot el que heu fet i com ho heu fet i per continuar sent un referent humà i professional per a tots nosaltres».

El colofó final va ser quan l’alcalde de Vic va fer entrega de la medalla al Doctor Bayés, en companyia de dos dels seus fills, Antoni i Clàudia Bayés Genís. Antoni Bayés de Luna va alçar la medalla i va pronunciar unes paraules d’agraïment fent saber la seva emoció i assegurant que «a la vida, hi ha quatre coses importants: la feina, la ciutat de Vic, la família i els amics».

El Doctor Bayés és considerat com un dels grans metges humanistes en cardiologia del món i ha estat sempre un gran ambaixador de la ciutat de Vic. Amb reconeixements, premis i distincions arreu del món, és descobridor de la Síndrome Bayés, i ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, ‘Metge de l’Any’ a Catalunya i Espanya, doctor Honoris Causa per la Universitat de Lisboa, entre molts d’altres.

«M’ha ensenyat a veure la medicina com una eina per fer del món un lloc millor»

Antoni Bayés Genís, director de l’Institut del Cor Germans Trias, va ser nomenat, aquest mes de febrer, nou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i va comptar com a padrí en aquest acte el seu pare Antoni Bayés de Luna. «No és només un padrí acadèmic, sinó que, per damunt de tot, és el meu pare en tants sentits que resulta impossible explicar la meva trajectòria professional i personal sense mencionar-lo. Ha estat amic, conseller, mentor i una presència constant en cada decisió important que he hagut de prendre. De fet, el setial de l’Acadèmia que avui em toca ocupar, en ser admès com a acadèmic numerari, és precisament el mateix que correspon al Professor Bayés de Luna, que passa ara a ser acadèmic numerari honorífic, esperem que per molts anys més. Aquesta coincidència, lluny de ser casual, és una continuació natural de la seva influència en la meva vida, un fil conductor que m’uneix a ell de manera indissoluble.

Per entendre la rellevància d’Antoni Bayés de Luna, cal tenir en compte no només la seva trajectòria, sinó també la manera com ha impactat en les vides dels que l’envolten. Ha estat un pioner en el camp de l’electrocardiografia, amb una capacitat extraordinària per veure més enllà de l’evident, per anticipar els canvis i necessitats del futur de la cardiologia. Però més enllà de la seva impressionant carrera i dels seus mèrits acadèmics, hi ha la persona. Aquell que et fa veure que darrere de cada desafiament hi ha una oportunitat d’aprenentatge, una porta que s’obre cap a nous coneixements.

Quan parlo de Bayés de Luna com el meu pare, no ho faig només en el sentit literal, sinó en el més profund i ampli de la paraula. Des de ben jove, em va inculcar no només una passió per la medicina, sinó també un profund respecte per les persones i per la pràctica mèdica com un servei a la comunitat. Ell em va ensenyar que ser metge no és només una professió, sinó una vocació, un compromís amb els pacients i amb la constant recerca de millorar les seves vides. Així, al llarg dels anys, he tingut la fortuna de compartir amb ell no només taules de treball, sinó també converses sobre ciència, vida i ètica, que han estat tant o més valuoses que qualsevol formació acadèmica. Ara, en aquest moment de la meva carrera, miro enrere i em sento profundament agraït.

Si avui ocupo aquest setial a l’Acadèmia, és gràcies a tot allò que el Professor Bayés de Luna m’ha transmès, no només com a mestre de cardiologia, sinó com a model de vida. Més que un títol o una posició, el seu llegat és un compendi de valors, de rigor científic i d’humanitat. I aquesta transició del seu lloc a la meva persona, de ser acadèmic numerari a acadèmic honorífic, no és un simple canvi de títols: és una passa més en aquest camí compartit, una manera de continuar la seva obra amb la mateixa passió i dedicació que ell ha demostrat durant tots aquests anys. Per tant, avui, mentre m’endinso en aquesta nova etapa, no puc evitar sentir que el meu pare, el meu amic, el meu conseller, continuarà estant al meu costat, no només com una figura d’autoritat, sinó com aquell que m’ha ensenyat a veure la medicina com una eina per fer del món un lloc millor. I no puc sinó desitjar que aquesta nova etapa de la seva vida com a acadèmic honorífic sigui llarga i plena de la mateixa llum que ha il·luminat les vides de tots els que hem tingut la sort de conèixer-lo».

S

‘Les etapes de la vida’, aplaudides reflexions d’un cardiòleg sobre la personalitat

Antoni Bayés de Luna ha estat un escriptor prolífic en el camp científic, articles i una vintena de llibres que avui encara són referents en el món de la cardiologia ho avalen, però el seu llibre ‘Les etapes de la vida. Reflexions d’un cardiòleg sobre el desenvolupament de la personalitat’ i les converses amb la Pilarín, la seva germana, en el llibre de Thaïs Gutiérrez, ‘Tot el que hem viscut’, ens descobreixen un savi aplaudit amb una gran experiència de vida i amb la voluntat de compartir reflexions. «No s’ha de confondre la felicitat amb l’èxit o la fama» i ens detalla les 10 regles d’or de la felicitat. Defensa generar des de la infantesa actituds solidàries. Solidaritat amb els que pateixen  i amb les generacions venidores. 

‘Soc testimoni de l’extraordinària activitat que va desplegar com a president de la Federació Mundial de Cardiologia a favor del tractament i la prevenció de les malalties cardiovasculars’, escrivia el desaparegut Federico Mayor Zaragoza, qui fou director general de la UNESCO, en un extens pròleg a ‘Les etapes de la vida’, ‘és un compendi de la immensa experiència acumulada per la personalitat pluridimensional del seu autor. Explica els punts claus de les etapes de la vida, les seves característiques i els seus valors. La infantesa, l’adolescència, l’edat mitjana de la vida, l’edat madura i la vellesa. A cadascuna d’aquestes etapes, a més d’aturar-s’hi, tot sovint amb una gran minuciositat en els trets més característics, sintetitza al final de cada capítol les «recomanacions» que, de la seva pròpia trajectòria, se’n deriven. En totes elles, Antoni Bayés de Luna s’hi esforça per aportar, a través de les seves «regles d’or», la síntesi, molt valuosa, de la seva experiència’.

Les converses entre els germans Bayés de Luna, la Pilarín i l’Antoni, són molt enriquidores i fan un repàs per les etapes de la vida, però també s’esplaien en política i el futur de Catalunya, en el context del 2013. Ens parlen de valors, religió i crisi: ‘La nostra fiscalitat és terriblement injusta. Les classes treballadores han de tenir uns mínims guanys per tenir una vida digna i un sou acceptable. L’austeritat hauria de començar per les administracions, les grans fortunes i les empreses’, és una de les reflexions de l’Antoni.