VIC/estrip.- El magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, el 6 de juny, va emetre una entrevista a Joan Redorta i Lourdes Pladevall, president i coordinadora de les botigues i de les naus d’Ashes (Associació per la Sostenibilitat Humana, Ecològica i Social), a la botiga que té l’entitat a la Rambla Tarradellas de Vic. «La nostra principal funció és estar al costat de les persones grans i de tothom qui li faci falta. Que els més grans no se sentin sols i que tinguin dret a escollir amb llibertat».

Si la persona vol un determinat model de vida en la seva vellesa, ha de poder triar. «Pot ser la residència i un altre és tenir el dret a quedar-te a casa. Portar una mica la residència a casa. Preparar gent perquè pugui ajudar-los, acompanyar-los. I també voluntariat, perquè el voluntariat és una peça clau per fer aquelles petites coses d’acompanyar la gent al metge, fer-li algun encàrrec, la compra o anar a fer una xerrada, simplement. I això en tenim força, i ens va molt bé per cobrir aquest espai».

Acostem-nos més a la gent perquè tinguin un servei a la carta i que puguin triar quin model tenir en la seva bellesa. «Nosaltres no cobrem per fer el servei de buscar una persona i col·locar-la en una casa. Nosaltres els posem en contacte. Els preparem i els posem a la disposició de les persones que ho necessiten. No tothom té una bona jubilació, per tant, hem de mirar de possibilitar-ho, que les persones puguin tenir aquest servei. La soledat és una cosa que marca, moltes vegades veus gent molt trista i no és que estigui malalt, la seva malaltia és la tristesa».

Quan va néixer Ashes, això ja fa 15 anys, «hi havia una colla de gent que sortíem de Càritas i vèiem que la gent gran de la ciutat hi anava poc. Per allò de què diran i enteníem que el sector de la gent gran no s’havia tractat massa. També va sortir la possibilitat de triar mobles en un espai que era la recollida dels voluminosos de la ciutat de Vic. Vam veure que allà hi podíem posar alguna persona a treballar d’aquestes que tenen a vegades dificultats en la inserció laboral. I vam pensar recuperar mobles que la gent llença i tornar-los a posar en circulació. Els mobles que la gent llença, els aprofitem, els posem a la venda per poder pagar un projecte que ajuda a la gent que la societat també llença, que és la gent gran. Sí, això és trist, però és així».

«Les botigues són una exteriorització del nostre projecte. Ens coneixen més, entren a casa nostra i podem explicar els projectes. És fer-nos visibles. Les botigues són maques i competitives, però les despeses hi són. Les botigues són el que posa cara a Ashes, però l’ànima són la gent i el que nosaltres lluitem és fer-ho tot més sostenible, més ecològic, més proper. La idea d’Ashes és donar una segona oportunitat amb mobles, objectes, el que la gent li sobra, conscienciar que cal reduir el consum, però també tenim temps de formar, fem tallers de restauració i fem inserció. El pilar d’Ashes és les persones. A partir d’aquí tenim moltes eines per poder-ho treballar, des de la gent gran als voluntaris. Amb la botiga també hi ha una relació entre la gent que ve a comprar i la gent que ens dona, hi ha un ambient i una mentalitat que és molt bonic».

«Poden venir a les botigues a portar els objectes que estan en condicions, també podem anar-los a buscar, fem servei de recollida i de transport. Malauradament, hi ha gent gran que ens deixa o que han d’anar a la residència, s’han de buidar pisos i moltes coses es poden aprofitar. Hi ha voluntariat que sap cosir, que ens venen i ens ajuden a reutilitzar texans o les lones de publicitat de festes de la ciutat per fer bosses. Hi ha gent que s’ha jubilat i que et diuen, mira, tindré un dia a la setmana i si em deixes remenar llibres, que és el meu hobby, doncs, encantat. Tothom posa el seu granet i es pot fer de moltes maneres i crec que és l’ànima d’Ashes».

«El que marxa més és els mobles i les coses de la llar, el que passa és que les coses de la  llar el rendiment és petit. Recordo una senyora em va venir un dia i em diu: ‘puc entrar?, no porto diners?’ És que acabem d’arribar del meu país, som jo, el meu home i dos nens i és que només tinc tres culleres i no tinc ganivet’. Evidentment, li vam donar un joc de plats, això posa la pell de gallina perquè un altre et robarà un collaret que no farà servir que val un euro i aquesta pobra dona no gosava entrar… Això t’omple».

Una associació funciona pels voluntaris i per la gent que hi treballa. «Treballar en aquests llocs és sentir-te el projecte teu i saber que quan vens té un valor afegit, estàs ajudant a una persona. També seguim fent, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic, 50 visites a llars, cada mes, a persones de més de 80 anys i veure com estan. Els casals que tenim oberts per a la gent gran és un gran recurs. Es fan activitats i la gent s’hi distreu i s’ho passa bé. Al Mossèn Guiteras, al Montseny i a l’Horta Vermella, aquests casals van funcionant i amb molta assistència. També fem intercanvis amb les escoles perquè hi ha nens que no han vist mai els seus avis ni els veuran, però existeixen. Hi ha avis que tenen els nens tan lluny que tampoc els veuran. Ajuntar això és tan festiu i és tan bonic, hi ha moltes llàgrimes d’emoció pel mig. I això ho fa el nostre equip de treballadores socials. Al nostre equip social això en diem vida i dignitat. Donar dignitat a la persona, perquè tenim uns professionals entregats i la necessitat no té hores». Botigues Ashes al carrer Sant Pere, 13 i a la Rambla Tarradellas, 2 de Vic.