VIC/estrip.- Fa 58 anys que va néixer l’Escola Estel, set famílies van muntar una aula d’educació especial en un pis al centre de Vic, amb set alumnes i una professora, «aquesta escola va créixer ràpidament, se’ls va fer el pis petit, i van necessitar buscar un espai més gran», recorda Joan Casany, president de la Fundació Sant Tomàs i germà d’un d’aquells nens. El bisbat de Vic els va oferir la possibilitat de comprar el monestir de Sant Tomàs, perquè els monjos que hi vivien el deixaven. Es va fer una campanya a escala comarcal per poder-lo comprar què va ser un èxit, «tant va ser així que no solament es van fer els diners per comprar el monestir a bon preu, sinó que van tenir diners per reformar-lo i  traslladar l’escola a Sant Tomàs. I d’aquí ve el nom de Sant Tomàs. Però va ser primer l’Estel que Sant Tomàs», explica Casany. Aquest curs, vint-i-tres nens no han pogut entrar a l’Escola Estel.

Des del març del 2007 ubicat a les instal·lacions de l’antiga escola de Sant Miquel Xic, al carrer Jaume I de Vic, el Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos l’Estel és una escola d’educació especial concertada que ofereix suport individualitzat a infants i joves dels 3 als 21 anys, amb l’objectiu de promoure resultats personals que afavoreixin la presència, la participació, l’aprenentatge i l’èxit en els entorns habituals de les persones. També és un centre proveïdor de serveis i recursos per a l’educació inclusiva.

L’Escola Estel s’està fent petita, ja hi va haver una primera ampliació per arribar a la xifra actual de 112 alumnes, però aquest curs no han pogut entrar una vintena d’alumnes que s’atenen a l’escola ordinària, «la població de la comarca creix i, per tant, les persones amb discapacitat també augmenten». L’escola inclusiva és un projecte «molt ambiciós, però avui no hi ha pressupost ni mitjans per part de la Generalitat per portar-ho a terme, per tant, seguim amb l’escola especial, els nens estan encantats i les famílies contentes, diuen que els nens quan passen de l’escola ordinària a l’especial canvien l’actitud i, per tant, preveiem que hi haurà escola especial per temps». A l’escola ordinària, també desbordada, hi ha molta detecció d’alumnes amb necessitats educatives especials, però tot i que l’escola d’educació especial és un recurs bo per a ells, «estem desbordats, tant per espai, perquè físicament ja no hi cabem, com per falta de recursos i de personal. El Departament t’assigna el personal, segons la ràtio que ells calculen, però això no és el que trobes a la realitat del dia a dia. Es necessiten moltes mans. El perfil de l’alumnat ha canviat molt. Molts dels que abans estaven a l’escola d’educació especial, ara i molt bé, es queden a l’escola ordinària. Llavors a l’Estel entren alumnes amb perfils de més necessitat de suport, amb més problemes conductuals i amb unes necessitats de cures sanitàries molt altes», expliquen el director general de Sant Tomàs, Ricard Aceves, i la directora de l’escola Estel, Anna Martínez.

Són escola concertada, per tant, el personal l’assigna el Departament d’Ensenyament, «ells fan números i nosaltres creiem que no són ben bé els reals del que es necessita. Per als 112 alumnes, entre mestres, psicopedagogues, fisioterapeutes, logopedes i monitoratge hi ha 40 persones de claustre i una vintena de monitors de menjadors i esbarjo. Evidentment, no estan desatesos, però tampoc se’ls hi pot oferir tot el que necessitarien».

«Davant d’això, el que hem de fer és demanar més places, possiblement fer una altra escola a Osona. Hi ha alumnes que es passen una hora a l’autocar per anar i per tornar. Això no hauria de ser. S’hauria de desdoblar l’escola, fer-ne un altre i possiblement anar a una altra ubicació. És un repte que tenim sobre la taula. No és fàcil perquè els pressupostos de la Generalitat són molt ajustats, però la necessitat hi és», reflexiona el president Joan Casany. Per la seva banda, Ricard Aceves afegeix, «hem de repensar una mica l’atenció i les necessitats, perquè la diversitat dels alumnes que arriben és molt gran. Hi ha molts alumnes de l’espectre autista, hi ha molts més trastorns de conducta. Abans, fa 25 anys o 30, el perfil dels nostres alumnes era molt més centrat en la discapacitat intel·lectual i prou, i actualment és molt divers. Ara, tenim necessitats de serveis d’infermeria amb tractaments mèdics que abans no hi eren i el Departament d’Educació no cobreix. Tot és molt més complex».

«Sempre diem als pares que ens els compartim, que són seus i nostres»

VIC.- L’Estel està organitzada per cicles, fins als 6 anys infantil, l’educació obligatòria fins als 16 anys, dividida en primària i secundària, i a partir dels 16 hi ha una etapa postobligatòria fins als 21. «Els nostres alumnes tenen uns perfils molt heterogenis. A Barcelona, per exemple, hi pot haver una escola especialitzada amb discapacitat més motòrica, aquí som nosaltres i tots els alumnes que ho necessiten venen a l’Estel independentment del diagnòstic», explica la directora Anna Martínez. També hi ha un mòdul educatiu adaptat de 4 anys, l’IFE (itinerari formatiu específic), al Seminari, «ara estem a tercer, encara no hem fet un cicle sencer, i estem a l’espera d’un espai més definitiu, d’una cessió d’un edifici feta per l’Ajuntament de Vic».  És per alumnes d’entre 16 i 20 anys, però amb unes característiques diferents, que no podrien seguir un mòdul ordinari, «però tampoc són nanos per estar sempre ubicats a l’Estel».

A l’Escola Estel el treball és molt personalitzat, «pots estar treballant amb quatre alumnes i amb cada un d’una manera diferent. Cal molta preparació i molta anticipació de la feina, cadascú té una capacitat diferent, és molt personalitzat», descriu l’Anna Martínez i defineix els bons moments que viuen, «Gairebé tots els moments són d’alegria. Evidentment, sense descuidar el treball. Als professionals els agrada molt la feina que fan i els alumnes són meravellosos, o sigui que alegria, alegria en sol haver-hi sempre. Són molt agraïts. A més, per les necessitats que tenen, t’hi involucres molt, amb ells i amb les famílies a la vegada. Te’ls acabes estimant. Nosaltres sempre diem als pares que ens els compartim, que són seus i nostres. Ho diem perquè realment ho sentim així».

Quan es van instal·lar a l’antiga escola de Sant Miquel Xic, els veïns els observaven des de finestres i balcons. Amb el pas dels dies, tot va canviar, els van acceptar i tractar amb enorme empatia. Amb el voluntariat va arribar un moment que l’escola estava sempre plena de gent, però «va arribar un moment que t’has de replantejar com ho fas, perquè treballes per uns motius en concret. El voluntariat sempre l’acollim, però ho hem delimitat i ho fem sempre en horari no lectiu. O sigui, les hores obligatòries lectives de l’alumnat no hi tenim mai voluntariat. Però sí que en tenim a les hores de monitoratge, de pati, menjador i a l’hora de la tarda, que fan activitats diverses abans de sortir de l’escola o per sortides, aquí sí que tenim molt voluntariat», explica l’Anna Martínez.

Tenen contactes habituals amb la resta d’escoles d’educació especial de la Catalunya Central, que ara mateix són tres. També amb les escoles ordinàries com a CEEPSIR (centre d’educació especial proveïdor de serveis i recursos), perquè  l’Estel assessora les escoles, a mestres i a petites actuacions d’atenció directa amb alumnes. Hi ha un equip de només tres mestres, per gestionar això. Actualment, s’estan atenent uns 45 alumnes de l’escola ordinària de 17 escoles diferents d’Osona. «Aquests professionals només es dediquen a això. Anar per les escoles a intentar assessorar, ajudar, col·laborar amb el professorat de les escoles ordinàries, perquè hi ha molts alumnes amb més o menys grau, amb necessitats educatives especials ara mateix. No sabem si és que ara es detecta més o es diagnostica més, però això no va a la baixa, tot al contrari. Per això és preocupant», exposa la directora de l’Estel.

En les reflexions finals del programa s’insisteix a dir que, «la necessitat és aquí, la comarca creix en població i hi ha més casos. Per tant, la necessitat d’ampliar l’escola hi és i és un projecte que hem de treballar conjuntament amb l’Administració. En principi, estan proactius, l’altra cosa és d’on sortiran els pressupostos, com ho farem, on ho farem, però sí que és una activitat i un repte que ens hem de proposar. Els nens a l’escola hi van contents, les famílies estan contentes, els resultats són satisfactoris i, per tant, no és que no puguem millorar, sempre es pot millorar, però hem de seguir en la línia que tenim establerta. Afrontem els nous reptes amb molta il·lusió, i en aquest cas amb un equip molt compromès i amb moltes ganes de fer bona feina».

La resposta: Ampliar les places i una altra escola d’educació especial a Osona

Per parlar del present i del futur de l’Escola Estel de Sant Tomàs el magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, va enregistrar un programa a la seu de l’entitat amb la participació del president i director general de la Fundació Sant Tomàs, Joan Casany i Ricard Aceves, i de la directora de l’Escola Estel, Anna Martínez. En aquest sentit, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona va celebrar una sessió ordinària, el 12 de març, on es va analitzar la situació actual de l’Escola Estel i les possibles línies d’actuació per al seu futur i representants de Sant Tomàs van explicar la necessitat de trobar un nou local a Osona nord per a un segon equipament i de rebre el suport econòmic de cada municipi per tal de contribuir a la viabilitat econòmica d’aquesta escola que és la única d’educació especial al territori.