Montse Porta Balletb

Mestre i directora de l’Escola Solidària de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona

El 1996 la UNESCO, amb Federico Mayor Zaragoza com a director, i amb les idees en les quals es fonamenta aquest organisme, basades en l’esperança d’un món millor on es respectin els drets humans, on es demostri comprensió mútua, i s’utilitzin els avenços en el coneixement com a eina de promoció del gènere humà, va encomanar a Jacques Delors, president de la Comissió Europea, un informe educatiu on transmetre una visió integrada de l’educació que servís de guia per a les polítiques educatives que són un mitjà excepcional per aconseguir el desenvolupament personal i per establir relacions entre individus, grups i nacions. D’aquí en van sortir els Quatre Pilars de l’Educació: Aprendre a fer, a ser, a conèixer i a conviure. Delors va postular que l’Educació ha de contribuir al desenvolupament integral de cada persona, cos i ment, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic, compromís individual i espiritual. L’any 2015 un nou informe va replantejar l’educació, ja que veia perillar aquests pilars a causa de la globalització, insistia que cal preparar als alumnes per a la inclusivitat, a assumir nous reptes i educar en el pensament crític, la resolució de problemes i l’adaptabilitat. I és que els canvis en el món de l’educació no tenen aturador i formen part de la implementació de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que volen garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida de tothom. 

La realitat que ens trobem és que tots aquests postulats, que semblen tan bonics i que ho són, han fet augmentar la complexitat a les aules i obliguen a una reflexió de com gestionar un entorn cada vegada més complex i en què cal tenir en compte altres aspectes com la justícia global, el canvi climàtic o com atendre la diversitat. Tot això xoca amb una falta brutal de recursos i de personal i què els docents no han estat formats en molts d’aquests camps, però amb bona voluntat i la mirada posada en l’infant, es va portant a terme una tasca educativa, cada vegada més complexa.

Mentrestant, el Departament d’Educació destina prop de 200 milions d’euros del Fons Europeu Netx Generation a dotar els centres escolars de material de robòtica i audiovisuals i, dit de pas, de dubtosa qualitat. No criticarem pas aquesta acció, ja que en un món on la tecnologia s’imposa, és important que els alumnes assoleixin una bona competència digital amb una formació encarada als temps que vivim. Però, i la humanística? Delors i Mayor Zaragoza van apostar per aquesta educació integral que s’apropa més al valor de les persones i al foment de la cultura, però això sembla que ha quedat en segon terme. 

L’educació està en crisi?, necessitem reforçar el món educatiu?, ha de tornar a ser una prioritat? L’educació és un dels pilars de la societat que trontolla i si els pilars trontollen les estructures cauen. TV3 comença un programa sobre “Històries de l’escola” relaten vivències personals d’alguns mestres de primària i professors de secundària per fer visible la complexitat de la docència i exposar que va més enllà d’ensenyar continguts. Va lligada a resoldre conflictes, acompanyar emocionalment, mediar, gestionar, una feina, la de mestre, que no per ser complexa, deixa de ser apassionant. Porta implícita una gran càrrega emocional que des de la part romàntica és molt bonica, però que a vegades és difícil de gestionar personalment.

  Osona ja és el quart curs que funciona el programa Escola Solidària, que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, en el que hi participen 15 centres d’educació primària i secundària de la comarca i del Moianès i que intenta ajudar als centres educatius en aquesta formació en valors a través del coneixement de primera mà d’entitats de voluntariat, un treball en equip que acosta a l’alumnat a les problemàtiques del seu entorn més proper i a la resposta que es dona des d’aquestes entitats del Tercer Sector.

El programa Escola Solidària, lluny de ser una càrrega per als centres educatius, vol ser una bossa de recursos i acompanyar des de l’exterior en una educació en valors, més humanista i més conscient de la realitat social de l’entorn.

Promoure accions conjuntes entre escola i entitats, fa que els alumnes se sentin més implicats i pot representar un canvi de mirada. Els ha d’ajudar a entendre que poden ser actors principals per millorar la societat, no com agents passius, sinó educar per l’acció. Això comporta nous reptes, canvis de mirada, acceptar la diversitat com a riquesa. Incentivar a la reflexió col·lectiva a través d’accions d’aprenentatge compartides i que l’escola estigui ben integrada a l’entorn més proper per ser motor d’accions col·lectives. 

Delors destacava que calia la mobilització de l’enorme potencial de les organitzacions no governamentals (ONG) i de les iniciatives populars. I com deia el president de la Comissió Europea,  «ens cal aprendre a viure i conviure».