estrip’s 20

Un més dels ajornaments provocats per la pandèmia del coronavirus ha estat l’acte formal de constitució de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Finalment, però, ja hi ha data en ferm i serà una realitat el divendres 3 de juliol, quan, a les set de la tarda, els membres fundadors signin l’acta en el marc de l’Aula Magna de la Universitat de Vic. El camí ha estat relativament llarg, però senzill, perquè des del primer dia ha comptat amb el sí unànime de persones i entitats que es mouen al voltant del tercer sector, el voluntariat i el compromís i la responsabilitat social, sempre sense ànim de lucre. 

La Coordinadora neix en un moment especialment crític de la nostra societat, la crisi de la Covid-19 ens ha portat a un món desconegut i a un horitzó on el compromís social serà imprescindible per intentar donar cobertura a les necessitats més bàsiques de massa gent. La pobresa severa colpejarà com mai la nostra societat del benestar i la solidaritat, acompanyada del bon govern, seran les eines essencials per remuntar aquesta crisi que només ha fet que començar. Només junts i amb la bona gent podrem dignificar el present dels més necessitats. La llista és llarga, però els primers haurien de ser els que s’acosten al final de la vida. La nostra gent gran, la més maltractada en aquesta pandèmia, es mereix el primer graó del nostre esforç comunitari. Però, és evident, que és una cursa de fons on hi ha participants de totes les edats i condicions.

El virus de la Covid-19 ens ha portat la mort, el patiment i la desgràcia, però també ha tret de dins el molt de meravellós que tenen els éssers humans. L’esclat de solidaritat i d’entrega ha estat una constant i tots ens hem omplert la boca de mil i un comentaris d’orgull i admiració per aquestes gestes. Però hi ha moltes preguntes a fer i reflexions a posar en comú. Al costat de gent que ha entregat la seva vida en un acte màxim d’amor, també tenim constància d’altres que han abandonat a correcuita els seus llocs de treball per por. Massa vegades la satisfacció per una catarsi col·lectiva (com els aplaudiments a les 8 de la tarda) ens acaba reportant interiorment un tiquet del deure complert. I no, no és això, no n’hi ha prou, el compromís i la responsabilitat social han d’anar molt més enllà dels aplaudiments o de la mascareta exemplar per no contaminar els altres.

Afortunadament, tenim moltíssims exemples a seguir. Els voluntaris anònims d’aquests dies han eixamplat camí i l’estan convertint en autopista. El camí fa temps que està obert per moltíssimes entitats que no s’han aturat aquests dies i que han seguit fent, en la justa mesura, la seva labor de servei. La crisi del coronavirus ha de servir, també, perquè un dels objectius de la Coordinadora sigui reclutar tot aquest voluntariat anònim que pot seguir persistint en la seva entrega desinteressada al benestar dels més necessitats. La primera trobada anual de la Coordinadora hauria de ser un punt de trobada d’entitats i aquests nous voluntaris.