estrip’s 16

La crisi del coronavirus ha fet surar el pitjor de la nostra societat, però també ens ha recordat que hi ha moltíssima gent que segueix entregada a la causa del proïsme, amb abnegació i sense por. La por, una sensació indescriptible perquè té tots els matisos de cada un de nosaltres, però que només d’esmentar-la pot fer estralls d’incalculables repercussions. La preocupació més gran d’avui és el contagi, poc ens importa com està afectant la gent que ho pateix, especialment a la zona de Wuham (Xina central), fins ara absolutament desconeguda.

Les xifres que ens donen els científics no ens haurien d’alarmar, ja que la mortaldat no va més enllà de la nostra grip de cada any. Però poc importa avui la veu de l’expertesa. Primen els interessos econòmics que s’han mediatitzat a través dels mitjans d’informació i de les xarxes socials. A Barcelona, avui, no hi ha cap cas declarat de coronavirus, però s’ha suspès l’esdeveniment firal més important de l’any, el congrés de mòbils. I tot això està envoltat de decisions econòmiques i polítiques, però l’actitud personal davant aquesta crisi global no ens ha de fer desvirtuar l’espai de pau i convivència ciutadana.

Malauradament, la comunitat xinesa està patint l’assetjament i l’estigmatització de masses membres de la nostra societat que han donat llum verda al seu pòsit racista i supremacista. Avui toca no tenir por i intentar donar suport a una gent que està patint injustament pel coronavirus i que veu com familiars i conciutadans estan abocats a moments molt durs i de complicada subsistència. Les grans crisis també aporten llum per obrir portes i ulls. Això estan intentant des de Metges sense fronteres que aquests dies han enviat un comunicat on recorden que una epidèmia de xarampió està afectant la República Democràtica del Congo i que aquesta malaltia, només el 2019, va matar més de 6.000 persones -un 75% de les quals són nens- i en va afectar unes 310.000. Ara com ara, aquest brot de xarampió s’ha convertit en el més gran del món i en el més mortal que ha tingut lloc al Congo en els darrers set anys. Els seus equips estan lluitant per contenir una malaltia que afecta sobretot nens, el 2019  van vacunar més de 810.000 infants contra aquesta malaltia.    

Què farem a partir d’ara? Tornarem a fer guetos de leprosos? O ens arremangarem les mànigues i ens posarem a col·laborar i treballar per donar una solució als que pateixen, acompanyant-los, estan al seu costat, amb prudència, amb tanta prudència com vulgueu, però sense por, aquesta emoció provocada per una percepció de perill, avui aquí i a casa nostra, més  imaginària que real.

No tinguem por. De fet, els que treballen pel proïsme són especialment gent valenta i repleta d’amor.