La Coordinadora té per objectiu agrupar les diverses entitats i voluntariat de la comarca, crear sinergies entre les associacions i ajudar-les en tot allò que els hi faci falta, així com generar espais de trobada i de posada en comú. Un exemple d’aquests espais de trobada va ser la Trobada del Voluntariat Anònim, dedicada als voluntaris i xarxes que de manera espontània i autoorganitzada van sorgir durant la primera onada de la pandèmia per tal de cobrir aquelles necessitats d’urgència, des de fabricar mascaretes fins a anar a fer la compra de la setmana per a la gent gran que no podien sortir de casa seva.
L’acte, que es va basar principalment en una taula rodona, va començar amb la intervenció de Joan Turró, president de la Coordinadora, que va explicar el camí iniciat fa un any, els objectius de la plataforma, i la feina que s’ha fet fins ara. També va recordar la cinquantena d’entitats que hi van ser des d’un primer moment i les que s’hi han anat sumant darrerament.
A la taula rodona es van explicar diverses iniciatives de voluntariat en primera persona sorgides durant la pandèmia. Hi va intervenir Carles “Tati” Furriols en representació del grup de Cosidores i Sastres per la República d’Osona i el Lluçanès, Tina González de la Fundació Sant Tomàs, Montse Parareda de l’Ajuntament de Gurb (iniciativa de confecció de bates al pavelló), Marta Autet de les Cosidores i cosidors de la Vall del Ges, Rosa Maria Cordóba del Projecte Messaia – Voluntaris del Voltreganès, Toni Parcerisses del grup de Voluntaris de Tona, Alèxia Heredia dels Diables del Pont Vell de Roda (i voluntaris d’altres entitats i anònims de Roda), Núria Coromina de Guifi.net i Marina Geli en representació de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Exposades cadascuna de les iniciatives, el moderador de la taula, Sebastià Raurell, va presentar diversos temes a debat: com mantenir viu l’esperit del voluntariat sorgit durant la pandèmia en projectes continus o l’encaix dels joves. També hi va haver un apartat de reflexions, i es va tancar amb les preguntes enviades pels espectadors virtuals. Entre les intervencions dels assistents, es van projectar dos blocs de vídeos on es recollien altres testimonis de voluntariat durant la pandèmia.
«Els joves han de liderar projectes»
Un dels temes de debat entre les entitats i projectes de voluntariat d’Osona és com atraure els joves en iniciatives de voluntariat continu. Tots els participants de la taula rodona van coincidir que durant la pandèmia s’ha vist la capacitat de mobilització i d’organització dels joves que han estat el perfil majoritari per cobrir les necessitats sorgides en la primera onada de pandèmia. «Els joves són valents i han estat al peu del canó» comentava Tina González de Sant Tomàs. En aquest sentit, González coincidia amb Tati Furriols en el fet que cal deixar «liderar projectes als joves perquè si se’ls senten seus, és quan s’hi impliquen». De fet, des de la Fundació Sant Tomàs van observar com joves que van conèixer de primera mà la realitat dels usuaris atesos per l’entitat i de les famílies durant el projecte Caminem junts, que va durar un mes i mig, després es van quedar com a voluntaris fixos a l’entitat perquè havien «conegut bé el projecte». En aquest sentit, Toni Parcerisses dels Voluntaris de Tona, va exposar que ells pensen en les necessitats de voluntariat dels pròxims 10 anys. S’han marcat una agenda 2030, i permeten que siguin els joves que presentin propostes de voluntariat que els siguin atractives, com per exemple el relacionat amb el medi ambient.
Organització, sense burocratització
L’organització ha estat un dels factors clau a l’hora de muntar les diverses xarxes de voluntariat durant la pandèmia. El debat sobre l’organització i els lideratges també va ocupar bona part del temps de la taula rodona. Tots els ponents van coincidir en la necessitat que davant de qualsevol iniciativa hi hagin lideratges encara que siguin «anònims», com deia Furriols. En aquest sentit, Marta Autet de les Cosidores i cosidors de la Vall del Ges, va exposar la pròpia experiència de la iniciativa en la qual «la comunicació és clau» perquè la base de la piràmide ha d’estar connectada amb la punta per tal que el projecte funcioni i estigui coordinat en tot moment. Una piràmide no entesa en el sentit «jeràrquic», sinó com a estructura perquè «s’executin correctament les decisions, on la base és igual d’important que la punta». Com a conclusions generals, Marina Geli va apuntar «l’organització, però sense burocratitzar-la», com a un dels reptes del voluntariat i va comentar la necessitat «d’assajar una relació entre l’administració i les xarxes comunitàries de base voluntària». La facilitat d’organització i de comunicació a través de les eines digitals i les xarxes socials, també va ser un dels temes que es van tractar a la taula. A través de la correcta organització, comunicació i amb la participació dels joves, les entitats confien poder «mantenir vius» els projectes de voluntariat continus i no només aquells concrets i d’un dia, just per tapar consciències, com El Gran Recapte o La Marató de TV3.
Deixa un comentari