estrip’s 61

No hi ha pressupostos nous de la Generalitat de Catalunya per al 2024. Aquest fet, aquesta decisió, ha desencadenat un munt de situacions inimaginables a nivell de tot l’Estat espanyol. El significat que es prorroguin els del 2023 a Catalunya i Espanya és que hi haurà menys diners per revertir directament o indirectament en els ciutadans administrats. Es fa impossible d’imaginar com els pocs o molts euros de menys que arribaran al nostre entorn ens poden afectar. Des de sous a serveis assistencials, passant per petites o grans inversions en infraestructures. El llistat d’afectacions és interminable i ens podríem atrevir a dir que ens acabarà afectant a tots.

Qualsevol dels 68 diputats que no va votar a favor dels pressupostos podria haver decidit que el nostre futur fos diferent. Van votar amb aquesta consciència? Només van seguir ordres de partit? A qui estan representant? Poc ens importa, ni ens interessa, la seva resposta avui. El resultat l’anirem patint inconscientment moltes vegades, però no es cansaran de recordar-nos que el 12 de maig hi ha eleccions anticipades i que són a causa o gràcies a… Una sola persona, un sol diputat, podia haver canviat el món. Sembla una petulància aquesta afirmació, però l’encadenat d’una decisió acaba tenint una resposta global.

Això ens podria fer meditar un xic. La majoria de les decisions que prenen les persones acaben sent emocionals. Tot i que hi hagi una reflexió, el sí o no final té molt d’intuïció i aquesta està sempre condicionada per l’entorn, la formació i els sentiments. La classe política en general la posem sempre al mateix sac i no és precisament dels d’admirar, però si mai arribem al tracte personal, al tu a tu, i ens cau una moixeta, ja el canviem de sac. Les eleccions sempre són una incògnita, a grans trets, qui més qui menys veu com aniran els resultats, però de vegades un grapat de vots acaben condicionant com serà el nostre futur. Aquest no és un cant a la participació, només a la reflexió.

Les nostres eleccions personals de cada dia són importants. Sempre. Fer servir el transport públic ho és, evidentment afecta el medi ambient. Comprar productes produïts pels nostres pagesos és una decisió que va més enllà del preu, i tothom s’ho pot permetre amb major o menor mesura. Ser pacient amb qui tenim al davant és un exercici de comunitat i de bondat. I així mil i un exemples. El més decisiu, però, a l’hora de prendre decisions és la capacitat de posar-nos en la pell dels qui pot afectar la nostra decisió. El món actual ens ha portat a idolatrar l’egoisme i a valorar el fet d’anar bé jo sense importar els altres. Això comporta que el veí no pensi en qui viu a la porta del costat o que el diputat de torn no entengui a qui representa, ni sigui capaç d’entreveure l’afectació que el seu dia a dia té entre els ciutadans que li tocaria representar.