estrip’s 86

Hi ha poca gent que conegui que aquest passat maig el Parlament català va aprovar primera Llei del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta llei suposa donar un marc legal estable i el reconeixement formal a la tasca de les més de 3.000 entitats socials sense ànim de lucre que operen a Catalunya i que atenen actualment més de 2 milions de persones, amb una xarxa de més de 120.000 professionals i més de mig milió de persones voluntàries. La nova llei defineix el Tercer Sector Social com el conjunt d’entitats privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, seu a Catalunya i nascudes de la iniciativa ciutadana, que desenvolupen activitats d’interès general amb criteris de transparència, participació i compromís social.

Entre els aspectes més destacats hi ha el reconeixement del dret de les entitats a participar en l’elaboració de polítiques públiques i en els processos de decisió vinculats al seu àmbit d’actuació. Vol reforçar la participació del sector en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, així com consolidar una relació d’interlocució estable i de corresponsabilitat amb l’administració. La nova norma incorpora també mesures per avançar cap a un finançament més estable i estructural de les entitats socials. La llei també inclou mesures orientades a la millora de les condicions laborals dels professionals del sector i fixa l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb el sector públic.

La diferència de sou per fer la mateixa jornada pot arribar a ser d’entre el 25% i el 40%, les jornades anuals són més llargues i això comporta una fuita constant de professionals en detriment del Tercer Sector. La nova regulació també preveu la creació d’un cens públic d’entitats, amb l’objectiu de reforçar la transparència, el reconeixement institucional i la seguretat jurídica del conjunt del sector.

Ara no ens podem eternitzar en el desplegament de la llei que reconeix que els serveis socials executats pel Tercer Sector són fonamentals. El finançament de la Generalitat s’ha d’anar incrementant progressivament, però, hi haurà recursos? Només l’equiparació de sous suposa uns mil milions d’euros a l’any. Els metges i els docents fan vagues i estan sortint al carrer amb reivindicacions justes, però el Tercer Sector poca vaga pot fer perquè està collat per uns serveis mínims abusius, el xantatge emocional i la mateixa precarietat dels sous. El desig de tots és que el desplegament de la nova llei sigui ràpid i efectiu.