Joan Casany

President Sant Tomàs

Les entitats que donem suport a persones amb discapacitat tenim una missió molt important: garantir drets, promoure la inclusió i oferir els suports que cada persona necessita per desenvolupar el seu projecte de vida. Però avui ens trobem davant de nous reptes: les necessitats de les persones són cada vegada més complexes, els recursos són limitats i la societat exigeix, amb tota la raó, més transparència i qualitat en la gestió.

Davant d’aquesta realitat, les organitzacions necessitem ser el màxim d’eficients, prendre les millors decisions i construir estructures més fortes, sostenibles, estables i compromeses amb les persones. Des de Sant Tomàs tenim clar que això passa per comptar amb un model de governança participativa. Això és tan senzill, però al mateix temps tan complicat, com entendre que les decisions són millors quan s’escolten a les persones implicades.

Per exemple, quan una entitat vol dissenyar un nou servei o revisar-ne un d’existent, no n’hi ha prou que la decisió la prengui només l’equip directiu. Cal escoltar què en pensen les persones usuàries, quines necessitats detecten les famílies o quines dificultats observen els professionals. També és clau escoltar la societat civil on estem arrelats, en el nostre cas, Osona i Lluçanès, i les administracions públiques que tant ens ajuden a avançar en la nostra missió. Aquesta diversitat de mirades ajuda a trobar solucions més ajustades i innovadores. Ara bé, participar no vol dir només rebre informació o respondre una enquesta. La participació real implica crear espais on les persones puguin expressar les seves opinions i influir en les decisions.

Quan les persones veuen que la seva veu és escoltada i que les seves aportacions tenen un impacte real, augmenta el sentiment de pertinença, la confiança i el compromís amb el projecte compartit. La participació, a més, ha d’anar acompanyada de professionalitat i estabilitat. Les entitats socials gestionem serveis complexos i recursos que han de ser administrats amb rigor i responsabilitat per assolir un horitzó d’estabilitat i fortalesa que asseguri la viabilitat i la permanència en el temps.

Per exemple, les persones usuàries poden expressar la necessitat de disposar de més activitats comunitàries, però serà l’equip tècnic qui haurà d’avaluar la viabilitat de la proposta, planificar-ne la implementació i assegurar-ne la qualitat. Les millors decisions són aquelles que combinen la participació amb el coneixement professional.

Un altre element essencial és la transparència. Les entitats hem d’explicar de manera clara què fem, quins resultats obtenim i com gestionem els recursos disponibles. Aquesta informació ha de ser accessible i comprensible per a tothom. Alguns exemples de transparència són compartir anualment els resultats dels serveis i l’impacte social aconseguit, explicar de forma clara els pressupostos i els projectes que es duen a terme o retornar als grups participants les conclusions dels processos de consulta. La transparència genera confiança i reforça la credibilitat de l’entitat davant de les persones ateses, les famílies, els professionals, les administracions públiques i la societat en general.

La governança participativa també implica escoltar de manera permanent. Les necessitats de les persones i de l’entorn canvien, i les organitzacions han de ser capaces d’adaptar-se. Disposar de canals d’escolta activa permet detectar noves necessitats, anticipar problemes i trobar solucions de manera conjunta. Per exemple, escoltar les inquietuds de les famílies pot ajudar a identificar necessitats futures de suport que encara no estan cobertes. De la mateixa manera, les aportacions dels professionals i les administracions poden permetre millorar processos interns o impulsar nous serveis i atendre les necessitats d’unes comarques que creixen en població i en complexitat.

A les entitats que treballem amb persones amb discapacitat, en el nostre cas la intel·lectual, la participació, la inclusió i la corresponsabilitat no són només valors; han de formar part també de la manera com prenem decisions.

A Sant Tomàs hem iniciat aquest camí convençuts que construir el futur de l’entitat és una responsabilitat compartida. Escoltar, dialogar i decidir conjuntament ens ajuda a ser una organització més transparent, més democràtica i més preparada per afrontar els reptes presents i futurs.