OSONA/estrip (Text i fotos: Ada Sarrat Pujol).- Des que en tenim record, la societat sempre ha determinat quin és el camí a seguir al llarg de la nostra vida: naixem, anem a l’escola, ens formem per aconseguir una feina, treballem per tenir estabilitat, formem una família… Per defecte, treballar és sinònim de guanyar diners, però, és possible fer una feina no remunerada només amb la voluntat de donar suport a les persones que ho necessiten? El voluntariat va més enllà de la compensació econòmica, i les persones que en formen part normalment passen desapercebudes.

Sant Tomàs es defineix com «un grup d’entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre de la comarca d’Osona i del Lluçanès que treballa perquè les persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament puguin millorar la seva qualitat de vida i tenir les mateixes oportunitats que la resta de la societat». Segons Anna Lleopart, coordinadora del voluntariat, Sant Tomàs ofereix serveis molt variats en funció de les necessitats de les persones usuàries i les diferents etapes de la vida per les quals passen.  Així doncs, també hi ha molts tipus de voluntariat.

Noemi Cammarata, Clarissa Fedele, Dídac Canadell i Abdoulie L. Marreh són el reflex de la diversitat d’aquesta fundació. Procedents de diferents països i amb moltes ganes d’ajudar, aquests quatre joves tenen la seva pròpia història, però els uneix una cosa: el voluntariat.

Créixer plegatsEl Club CAR és la branca de Sant Tomàs que potencia el lleure i l’esport, dues activitats fonamentals pel creixement i desenvolupament personal. La Noemi cada setmana fa reforç al grup de teatre, on s’encarrega d’ajudar la professora, organitzar els assajos i participar en la representació. «Cada persona pot escollir quines activitats vol fer i aquesta llibertat per decidir és molt important perquè cadascú trobi el seu lloc», afirma. Compost per deu persones d’entre 30 i 50 anys, el grup fix de teatre té l’objectiu de crear una obra perquè pares, mares, famílies i amistats la puguin veure. Aquest any han escollit El Petit Príncep i tots han aportat idees per fer-la més seva.

En un moment vital ple de dubtes, com el que viu molt jovent quan no saben quin camí prendre, la Noemi va marxar d’Itàlia per venir a fer un voluntariat a Vic. Aquesta oportunitat ha sigut possible gràcies a European Solidarity Corps, un programa de la Unió Europea que fomenta el voluntariat a l’estranger.

Des de l’octubre, ha après molt com a voluntària, ha connectat amb les persones amb discapacitat, ha compartit històries i ha sentit que realment està ajudant la gent amb qui treballa. «Sempre intento deixar una part de mi en cada persona que em trobo i espero poder fer-ho amb la gent de Sant Tomàs», diu Noemi. L’experiència encara no ha acabat, però ella té clar que en un futur vol continuar treballant amb persones i contribuint a la societat. A més, li agradaria ser una inspiració per qui es trobi en la seva mateixa situació abans d’arribar aquí.

Ampliar horitzonsDins del marc del voluntariat europeu, Sant Tomàs també compta amb la participació de la Clarissa, una jove italiana que va decidir formar part del projecte per guanyar experiència a l’estranger. Segons ella, iniciatives com aquesta s’haurien de donar més a conèixer: «El voluntariat és una forma d’aprendre de manera informal. M’ha obert la ment a la diversitat, m’ha fet més flexible i més oberta al canvi i són coses que m’emportaré fins i tot quan aquesta experiència s’hagi acabat».

La Clarissa fa voluntariat al centre ocupacional de Calldetenes, un servei que ofereix una alternativa a la inserció laboral creant un espai on es treballa el desenvolupament personal i la consciència social. Principalment, la seva tasca és donar suport a les educadores, assistir les persones i a vegades organitzar activitats. Sempre treballa amb el mateix grup, supervisa com es desenvolupen i els posa facilitadors perquè la feina assignada sigui més accessible. Aquesta voluntària està agraïda perquè l’experiència, que li ha permès fer una pausa de la seva feina a Itàlia i millorar la manera com es relaciona amb els altres, està sent molt positiva. «Sens dubte recomanaria a tothom fer voluntariat».

Felicitat en el més senzill

Un altre servei que ofereix Sant Tomàs a Calldetenes és la llar residència, on hi viuen dotze persones d’edat avançada o en procés d’envelliment prematur. És un lloc especial perquè els usuaris i usuàries van a una, ja que segueixen el mateix ritme i les activitats s’adapten a les seves necessitats.

En Dídac, un jove osonenc amb moltes inquietuds, fa un mes i mig que va a la llar els caps de setmana per fer companyia als residents, vetllar pel seu benestar i donar suport a les tasques domèstiques. Veure la seva felicitat amb el més senzill és el que més li agrada del voluntariat. Afegeix que «poder ajudar la gent que ho necessita i veure com, només parlant-hi, ja somriuen, és preciós». Tot i això, reconeix que fer voluntariat és bastant vocacional i només ho recomana al jovent que vulgui aprendre, gaudir i viure una experiència molt enriquidora i humana.

Enriqueix les dues partsA diferència d’aquests tres voluntaris, que fan reforç a diversos centres, l’Abdoulie organitza activitats per un grup molt reduït fora de les instal·lacions de Sant Tomàs. Des de fa nou mesos, cada divendres juga a pàdel o fa caminades amb els usuaris i usuàries, però té pensat incorporar noves propostes. L’Abdoulie va migrar de Gàmbia i encara recorda que difícils van ser els primers dies, intentant adaptar-se a un nou país i sense conèixer l’idioma. «Al principi, les persones amb qui faig el voluntariat estaven més interessades a saber coses sobre mi que no pas a fer l’activitat, però amb el temps m’he adonat que és una situació en què tots guanyem, tant ells com jo aprenem l’un de l’altre» explica.

El voluntariat l’ha ajudat a entendre millor la societat i a sentir-s’hi més integrat, fet que l’ha motivat a continuar col·laborant amb persones amb discapacitat. Arran del que ha viscut, l’Abdoulie recomana el voluntariat perquè ensenya a tenir paciència i a respectar aquells que es troben en situacions difícils.

La Noemi, la Clarissa, en Dídac i l’Abdoulie són la punta de l’iceberg del voluntariat, una feina que omple l’ànima. La fundació Sant Tomàs, com moltes entitats, aporta cada dia el seu granet de sorra per construir una societat més inclusiva. Les històries d’aquests joves mostren el valor del voluntariat i, com tantes que passen desapercebudes, també mereixen ser explicades.

Camins molt diversos cap al voluntariat de Sant Tomàs

La Noemi, la Clarissa, en Dídac i l’Abdoulie han esdevingut voluntaris per motius i camins molt diferents. El jovent  que s’interessi en seguir els seus passos, com ho poden fer?

Les persones joves, entenent joves com a menors de 30 anys, que estan fent algun tipus de voluntariat a Sant Tomàs arriben per 3 vies diferents: en primer lloc, hi ha la via vinculada amb projectes i propostes que surten de les mateixes escoles i instituts. Per exemple, alumnes de 3r i 4rt d’ESO que han de fer pràctiques de voluntariat en el sector social. Aquests adolescents, en general, es vinculen al Club CAR, de lleure i esports; o a algun Centre Ocupacional petit (pel fet de ser més familiar), com el de Tona.

D’altra banda, la fundació també té un conveni amb l’Oficina de Voluntariat de la UVic-UCC. Aquesta és una segona via d’entrada: estudiants de la universitat, fan un voluntariat amb els usuaris i usuàries a canvi de crèdits universitaris. Actualment, una estudiant de la UVic està acabant el seu voluntariat, situat dins del paraigua del programa AMIC, que consisteix en compartir temps de qualitat amb persones usuàries que viuen a les Llars de Sant Tomàs. La coordinadora del voluntariat Anna Lleopart afirma que l’experiència d’aquesta estudiant ha estat molt gratificant tant per a ella com per a les persones usuàries.

Finalment, la tercera via és l’oberta per a tothom, que consisteix a posar-se directament en contacte amb Sant Tomàs. És a dir, també hi ha persones joves que, per inquietuds personals, volen fer voluntariat i, segons el seu perfil i disponibilitat, es vinculen amb un servei o un altre. «Aquesta via és menys freqüent, ja que en general es posen en contacte amb nosaltres persones més adultes, però tot i així hi ha excepcions com en Dídac i l’Abdoulie», explica l’Anna.

Joves d’EuropaL’any 2010, Sant Tomàs va començar a ser entitat d’acollida de voluntariat europeu dins del marc de l’EVS (European Volunteer Service) quan va acollir una persona jove durant vuit mesos que col·laborava a la Residència Riudeperes.

A partir d’aquí, la xarxa de voluntariat d’altres països va créixer progressivament: el 2011 es va acollir una altra persona jove voluntària durant deu mesos que donava suport al Centre Ocupacional de Manlleu i entre el 2013 i el 2014, es van acollir dues joves voluntàries.

El gran pas es va donar amb la creació del projecte “Very Capable People”, que va obtenir un premi de l’ l’Institut de Joventut d’Espanya (INJUVE), considerant-lo un exemple de bones pràctiques en termes de voluntariat, formació, emprenedoria, inclusió social i mobilitat internacional. Dins d’aquest projecte es van acollir set persones voluntàries durant deu mesos.

Actualment, i des del 2020, Sant Tomàs està treballant en un altre projecte: “To the Inclusion”, gràcies al qual acull sis joves d’Europa, com la Noemi i la Clarissa, durant onze mesos. Aquestes donen suport a diversos centres de Sant Tomàs, com per exemple: Eina, el Centre Ocupacional de Manlleu, la residència Riudeperes, el Centre Ocupacional de Calldetenes, l’escola Estel i el Club CAR.

Aquest vessant del voluntariat és molt interessant perquè tant les persones voluntàries internacionals com les usuàries poden intercanviar noves mirades, cultures i maneres de fer. En general, el voluntariat jove és minoritari a Sant Tomàs, però amb el pas del temps va guanyant popularitat i més persones se sumen al voluntariat.