VIC/estrip.- Josep Forcada fa pocs dies va celebrar els 50 anys de voluntari a la Creu Roja d’Osona en el marc de la festa anual del voluntariat de Creu Roja. El president, Carles López, li va fer lliurament d’una placa commemorativa i li va entregar un escrit amb l’agraïment de tot l’equip de Creu Roja Osona. Forcada va començar l’any 1974, amb 26 anys, fent guàrdies el dissabte a la nit en el servei de transport d’ambulàncies i avui encara col·labora en diferents projectes. Actualment, és el voluntari més antic de la Creu Roja a Osona. 

En Josep, en una entrevista en el programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, feia una mica de recordatori dels seus inicis. Sempre havia tingut ganes de poder col·laborar en alguna cosa, i en aquells moments, l’any 1974 se li va acudir que a Creu Roja hi podia aportar alguna ajuda, va entrar-hi i ja no en va sortir. S’hi troba tan bé que, si no el fan fora, continuarà. Com a voluntari, feia el que podia, amb la comprensió de la seva esposa que, quan anava a fer guàrdies el dissabte a la nit, es quedava amb els seus dos fills petits a casa. 

Des de llavors fins ara, la Creu Roja ha canviat molt, pràcticament era ambulància, accidents de carretera, trasllats de domicili a l’hospital, de l’hospital a Barcelona… Tot s’ha anat modernitzant i ha anat canviant per millor i ampliant moltíssim la seva tasca, està fent un important nombre d’activitats i molt variades, com ajudar gent a la inserció laboral, formar-los, cuinar, reforços escolars, transport de gent que hagin d’anar a reconeixement mèdic, rehabilitació…

En aquests 50 anys en Josep podria explicar moltes anècdotes, vivències i accions desinteressades. Explica com, al cap de 18 anys, va rebre un agraïment per part d’una noia que va anar a Creu Roja a fer un voluntariat preventiu. Quan el va veure li va manifestar l’agraïment de la seva mare recordant que quan ella era petita, la va portar cap a Barcelona, perquè tenia una meningitis. En arribar a Barcelona la mare va veure que no portava el moneder i no podia trucar a casa, en Josep li va deixar els diners per telefonar i li va oferir qualsevol cosa que necessités. Després de 18 anys li va recordar emocionada aquesta acció.

En Josep gairebé sempre ha estat amb les ambulàncies i durant 20 anys va participar en el Pelegrinatge de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Durant aquest temps, ha estrenat dues ambulàncies. El 2015 li varen oferir i va acceptar formar part del comitè de Creu Roja Osona. Actualment, fa repartiment d’aliments col·laborant amb el Banc d’Aliments o altres activitats com acompanyar persones a algun lloc. 

En Josep considera que en el voluntariat hi ha coses molt importants. Una és la companyonia, són incomptables els amics que ha fet en aquests anys, és una de les causes que hagi aguantat tant temps i s’hi hagi trobat tan bé. Quan tenia 26 anys, en Josep sentia la necessitat de ser voluntari i al llarg d’aquest temps, ha pogut sentir que «cada vegada que pots ajudar algú, no esperes res a canvi ni que et diguin gràcies, simplement em sento satisfet, et sents útil per a algú que has pogut ajudar i has pogut demostrar que hi ha bona gent pel món».

La seva actitud i empenta segur que ha generat que altra gent propera s’hagi fet voluntària. Ell transmet el que ha sentit i ha gaudit, però «el qui ho provi i faci alguna activitat dintre de Creu Roja segur que s’hi queda, perquè és molt estimulant…».