estrip’s 32

La Carla Balsells ha estat elegida ‘Miss Grand Osona’, un concurs de bellesa diferent, ja que un dels condicionants de la participació és presentar un projecte social. Divuit noies d’entre 16 i 27 anys van competir en aquest certamen de bellesa d’àmbit internacional, que es feia per primera vegada a la comarca. L’única condició física que se’ls imposava era superar els 160 centímetres d’alçada, els seus organitzadors diuen que és un certamen de bellesa, però també un aparador de respecte i seriositat, trencant amb els cànons de frivolitat que s’associen a aquests concursos i amb un eslògan si més no curiós ‘promoure parar la guerra i la violència’. La Carla ara haurà de competir amb guanyadores dels diferents àmbits comarcals per ser escollida Miss Grand Catalunya, fet que dona dret a participar a la Miss Grand Spain i, qui guanyi, a la Miss Grand Internacional 2021 que se celebrarà a Tailàndia.

S’utilitza la bona fe de participants i públic en general, amb l’excusa de defensar un projecte social, per promocionar només un concurs de bellesa més? Alguns arguments a favor d’estratègies semblants ens dirien que utilitzar aquestes plataformes sempre és lícit si s’acaba portant un problema greu a una gran audiència. Especialment a Sud-amèrica, aquests certàmens tenen molts seguidors i, en aquest sentit, Rocío Steven des d’Oxfam Mèxic, en referència a la utilització d’una desfilada del concurs Miss Perú com a plataforma per cridar l’atenció sobre els feminicidis i els milers de casos de violència contra les dones en aquell país, argumentava: ‘El públic al qual va dirigit aquest missatge no són les organitzacions de la societat civil, les organitzacions feministes o de drets humans que fa anys que lluiten contra aquest problema. Són homes i dones que probablement desconeixen o neguen la magnitud i naturalesa de la violència contra les dones’. 

Els concursos de bellesa estan construïts des del masclisme, però, es pot donar-hi la volta? Els certamens de bellesa fomenten la violència simbòlica i la cosificació de la imatge femenina, però diem que un company és maco quan és una bona persona i que és lleig quan ens molesta, sense tenir en compte l’estètica. S’ha de reconstruir el món des del col·laboracionisme, el comunitarisme o la gilania. Homes i dones alliberats dels papers estereotipats sexistes que se’ls hi han atorgat, una societat solidària que reconeix els valors atributs al fet femení i al fet masculí, però no justifica la dominació, sinó que busca cimentar la permanència d’un grup en els sentiments d’adhesió per l’amor i es fonamenta en l’esperança d’un món on la diferència i la diversitat no són causa de repudi, sinó que són enteses com el més enriquidor de la humanitat. Tots els camins són bons si ens acaben portant a la bellesa interior?