estrip’s 25

L’any de la pandèmia s’esgota i ha posat al descobert moltíssimes coses que ens haurien de fer repensar la vida. Aquest 2020 ens ha portat molts finals de vida que no tocaven, més dels habituals. I si ens centrem en els que ha causat la Covid-19 podem afirmar que han anat acompanyats de molt dolor, excessiu, immerescut i, encara més greu, envoltats de soledat no desitjada. No ens toca refregar mancances de l’Administració i deficiències del sistema social i sanitari, perquè aquests són reptes que ens toca afrontar amb valentia com a societat. El 2020 ha portat, però, un gran regal -que no és la vacuna- i hem de ser prudents desembolcallant-lo, sota un paper on hi ha impresa milions de vegades la paraula solidaritat hi batega un cor fràgil i comunitari que està altament accelerat, amb taquicàrdia, a punt de petar. I no ho hem de permetre. Aquest és l’esforç que tenim per endavant, el gran repte del 2021, ser capaços de ralentitzar aquest cor solidari, perquè bategui ja sempre més amb normalitat i que el sobreesforç del 2020 ens hagi servit perquè la solidaritat desbordant en els greus moments de crisi no sigui una anècdota i es converteixi en un exercici diari de convivència.

Els països rics ja estan vacunant els seus ciutadans i el primer món es deleix en recuperar la ‘normalitat’. Ells, els rics, un cop vacunats diuen que volen garantir que la vacuna arribi a tot el món. Quanta gent s’haurà quedat pel camí fins que no arribi? Però, també, mentre esperen segurament es faran altres preguntes… Per què el primer món no ha fet un esforç similar per erradicar malalties que a nosaltres ens causen més morts? La fam i la pobresa són malalties incurables? Molt possiblement la resposta del nostre món torni a ser indignant. Però poc importarà, perquè ja haurem recuperat la ‘normalitat’ i el que passi més enllà del nostre territori tornarà a ser només un ai al cor de telenotícies, això si hi donen cobertura informativa i no apliquen el criteri, cada dia més imposat i acceptat, de castigar la discrepància i de coartar el risc. De veritat volem recuperar la ‘normalitat’? La situació prepandèmica? El 10 de desembre va ser el Dia dels Drets Humans, es commemora que l’Assemblea General de l’ONU va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans, però avui, 72 anys després, se segueixen vulnerant arreu i els drets de les persones segueixen acotats i controlats a partir de les fronteres dels estats i dels seus dirigents.

La llum del 2021 no l’encendrà les vacunes per aturar la Covid, hem de ser nosaltres, un a un i amb les nostres accions més quotidianes, a partir de la guspira de solidaritat que ens ha regalat aquest 2020. Que il·lumini com mai és el nostre desig. Bon any, bona gent.