estrip’s 10

Aquests dies ens sentim especialment orgullosos de totes aquelles famílies que han decidit compartir unes setmanes i obrir les portes de les seves llars a nens i nenes vinguts de zones on pateixen situacions injustes que no desitjaríem per a ningú. Els nens de Txernòbil s’han recuperat aquest any del pas del temps que condemna a l’oblit a la majoria de tragèdies, gràcies a una sèrie televisiva que ha arrasat a través de la plataforma HBO i què ha posat de ‘moda’ l’accident de la central nuclear que va ocórrer el 26 d’abril de 1986. Això ha comportat que els mitjans de comunicació hagin ‘redescobert’ iniciatives solidàries com ‘Osona amb els nens’, que des de l’any 1996 porta joves afectats per les radiacions de Txernòbil. Les dades del benefici que s’aporten són clares, amb sis setmanes d’estada a Osona els nivells de càrrega radioactiva dels nens pot disminuir fins a un 50 %! 

D’altra banda, la gent de COOS (Cooperació Osona Sàhara) formen part del projecte ‘Vacances en pau’, a través del qual fan sortir nens i nenes dels camps de refugiats situats a Tidouf (Algèria), durant els dos mesos d’estiu perquè allà pateixen temperatures de fins a 60 graus. Aquests petits ambaixadors ens recorden també el conflicte sahrauí. El Polisario és un moviment d’alliberament del Sàhara Occidental. Des de 1975, l’organització s’estaciona a Tindouf, territori algerià. El mateix any les Nacions Unides reconeixen al moviment. El febrer de 1976 el Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica, amb un govern a l’exili, i ha estat reconeguda com a estat per 66 països, la majoria africans o llatinoamericans. La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental) és l’organisme encarregat de vetllar per l’alto el foc i preparar un referèndum, el qual, encara no ha tingut lloc. Gran part de la població sahrauí originària (al voltant de 155.000) es troba refugiada en campaments a Tindouf des de 1975.

Però els beneficis no són només per a aquests nens que aquestes setmanes ‘volten’ per casa nostra, els altres grans beneficiats són les famílies acollidores i així ho reconeixen i ho transmeten una i altra vegada, perquè volen i necessiten encomanar aquesta felicitat per així seguir expandint la grandiosa labor que estan realitzen aquestes ONG’s. No hem de defallir, ni que el pas dels temps ens enfonsi en l’oblit, deixem-nos amarar d’aquestes emocions que només porten les bones accions i fem cas a la crida que ens fan d’obrir portes i acollir nens i nenes que necessiten unes setmanes a l’any tenir una família catalana que els aculli. 

La taca d’oli de l’exemple és la millor garantia que això no s’aturarà i que l’any vinent seguiran arribant nens i nenes i sempre trobaran una llar de casa nostra amb la porta oberta.