estrip’s 5

El Primer Congrés del Voluntariat d’Osona ja té data de celebració, 8 i 9 de novembre en el marc de la Universitat de Vic. S’està dissenyant el contingut, les formes, els objectius, la comunicació… Fa setmanes que el Grup Organitzador hi està treballant i la seva feina es veurà en una jornada precongressual que es vol celebrar el mes de juny. Aquest mes de març s’ha pogut participar en el Consell d’Alcaldes i s’ha exposat davant els màxims representants dels municipis d’Osona les línies de treball del Congrés i s’ha expressat la necessària transversalitat d’aquesta acció, perquè la força del voluntariat és la capacitat de fer convergir els diferents actors socials, passant per l’administració i el sector econòmic, en els diferents àmbits. Avui ens calen accions de comunitat per aconseguir un millor benestar general.

El comunitarisme dibuixa una importància fonamental a la pertinença de l’individu a una comunitat específica. Ja no s’hi val l’individualisme que ha pactat conviure d’acord amb unes normes que estan basades en l’interès. Cal recuperar la tradició anterior de convivència en la qual estem units per llaços de solidaritat, fets de sang, història, cultura, valors i diversitat. El bé comú significa reduir l’autonomia individual per beneficiar l’interès col·lectiu.

La idiosincràsia d’Osona és especial. I això no s’ha d’admirar com un fet diferencial de la resta de comarques catalanes, sinó com una riquesa a compartir. La proporció d’entitats, associacions, moviments i projectes a l’entorn del servei als altres, d’una forma desinteressada i altruista, és espectacular. Dir noms significa deixar altres a l’oblit i seria absolutament injust, però ha arribat el moment de posar-ho tot en valor, de quantificar-ho i de relacionar-ho, perquè aquesta força de solidaritat i altruisme es pot canalitzar per compartir necessitats, però especialment per aconseguir objectius comuns i visibilitat del que ja s’està fent a escala unitària, per poder-ho multiplicar.

El Congrés ha de valoritzar el que ja s’està fent, però també ha d’abordar sense complexos l’actual realitat de la nostra societat. El sector econòmic ha de participar-hi sí o sí, s’ha d’articular el relleu generacional (hi ha molt enquistament), s’ha d’entendre la nova realitat que demana la implicació col·lectiva en fer millorar la nostra comunitat. El Tercer Sector som tots i buscar complicitats des de diferents àmbits (cultural, sanitari, esportiu, econòmic, educatiu…) és la realitat que cal abordar des de la societat civil, amb complicitat amb l’administració. De costat; la fórmula mixta público-privada sembla avui la millor opció.