estrip’s 4

Estrip, la revista de les bones notícies! La filosofia que impregna aquest projecte també genera moments i situacions de dubte. La d’aquesta edició no és la primera, però sí pensem que cal fer-la pública. Calia explicar la controvèrsia al voltant dels centres especials de treball? Per una banda tenim la bona notícia de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), però per contra això pot posar en perill la continuïtat de molts llocs de treball en entitats socials. 

Informar no ens fa por i tampoc marcar posició en temes que van molt més enllà de l’acció-reacció del moment i que són de justícia social. I el salari mínim ho és i la renda garantida de ciutadania també. La societat avança cap a garantir el benestar de tots els seus ciutadans i aquest és un camí ple d’entrebancs i de passos enrere també. Però no podem defallir i, sobretot, hem de ser positius.

Les necessitats són moltes i les prioritats vénen determinades segons cada col·lectiu o persona. L’habitatge i la sanitat estan sempre al punt de mira i les reivindicacions són constants i, si el forat no és més profund, és gràcies a l’aportació i responsabilitat de moltíssimes persones que es mouen en aquests diferents entorns. Hi ha gent maldestre? Hi tant!, però són majoria els que actuen en positiu i són bona gent.

Avui ens toca denunciar els incompliments reiterats de l’Administració, la concentració duta a terme a la plaça de Vic, el divendres 8 de febrer, estava convocada per l’Associació Sant Tomàs, la Cooperativa Calandra i la Fundació Humanitària Dr. Trueta, que tenen tres dels cinc Centres Especials de Treball (CET) on troben una sortida laboral més de 400 persones amb discapacitat d’Osona. Davant centenars de manifestants s’ha llegit un comunicat en el qual s’instava a les administracions estatal i autonòmica a complir amb els seus compromisos i actualitzar les seves aportacions als CET per poder mantenir els llocs de treball. A la manifestació també hi havia cartells de “10 anys congelats” i “10 anys oblidats”, en referència a la congelació i retallada, des del 2009, de les tarifes amb què la Generalitat finança els serveis d’aquestes entitats. Per la seva banda, el govern espanyol té el compromís (que no compleix) de subvencionar la meitat del SMI dels empleats discapacitats per compensar la seva menor productivitat.

L’èxit sempre és una gran suma de petites accions i allà hi trobem de tot, encerts i fracassos, per això no ens ha de fer por errar, el perill només és no fer camí.