estrip’s 36

L’Administració i la majoria de mitjans d’informació alerten un dia sí i l’altre també de la voracitat del virus de la Covid-19 en totes les seves variants i mutacions. No se salven ni els vacunats! La vacuna, segons els experts sanitaris, només evitaria la gravetat de la malaltia, en la majoria dels casos. Un recent episodi d’un dinar nadalenc de sanitaris d’un hospital de Màlaga, tots ells vacunats i amb el test d’antígens negatiu, que va acabar amb la meitat d’infectats i l’hospital paralitzat, no ha fet més que generar  una nova onada de por i d’enclaustrament de famílies i anul·lació de trobades gremials.

Els resultats econòmics del confinament forçós són absolutament catastròfics, empreses tancades i precarietat laboral, que ens amaguen sota unes xifres fraudulentes de creació de llocs de treball i una suposada recuperació dels índexs econòmics de fa dos anys, just abans de l’esclat de la pandèmia, com si aquella fos una fita memorable de benestar econòmic. La certesa irrefutable, sense grans titulars dels mitjans d’informació, és que l’escletxa entre rics i pobres s’ha fet més gran; dins mateix de l’estat espanyol en el qual ens toca viure. Les darreres dades publicades apunten que l’1% dels espanyols és propietari del 25% del patrimoni privat i que un 10% concentren el 60% de la riquesa de l’estat. Les estadístiques sempre són pernicioses, apunten que el salari mitjà a l’estat és de 30.600 euros a l’any, però la realitat més dura ens diu que la meitat de la població li toca viure amb un sou de 12.900 euros de mitjana a l’any, els mileuristes, els nous pobres amb feina.

La gestió de la crisi de la Covid-19 està sent nefasta i només ha servit per evidenciar la precarietat dels serveis públics i sanitaris, la professionalitat de la gran majoria dels seus professionals i la resiliència -paraula de moda-, la capacitat de resistir i afrontar situacions traumàtiques, de la ciutadania en general. La gestió del passaport covid (emetent imatges de suposats controls preventius per evitar el seu ús fraudulent) i que no és garantia d’espai lliure de contagi, el ‘sí, però no’ d’obertura de la gran majoria de comerços, però castigant només determinats sectors i el mal ús de determinats conceptes com el d’assimilar vacunar-se amb solidaritat, quan la realitat és que la vacunació massiva només s’ha donat al primer món i continents com l’Àfrica, deixats com sempre de la mà dels rics, veuen de nou com són estigmatitzats, assenyalats i, per tant, confinats en el seu territori i així s’aconsegueix una nova barrera per frenar el seu èxode a occident.

Nadal és l’època del retrobament, de les abraçades, dels somriures, de l’escalfor dels humans… El temps de reflexió per marcar objectius per al nou any. SOLIDARITAT, aquest hauria d’estar escrit amb majúscules i subratllat amb amor.