estrip’s 37

Aquest 2022 el gran repte del voluntariat és perdre la por. És evident que s’ha de ser prudent, però s’ha de recuperar el tracte personal i la proximitat. L’impacte emocional de la Covid-19 vers el col·lectiu de persones més necessitades i vulnerables ha estat immensament superior a la resta de ciutadania. Serà molt difícil reviure les complicitats prepandèmiques, per això caldrà fer un gran esforç de divulgació d’aquesta necessitat de recuperar la presencialitat i buscar eines i estímuls per aconseguir que les persones que s’han incorporat puntualment a les accions de voluntariat, a causa de la pandèmia, trobin els canals pertinents per seguir regalant el seu temps amb accions de compromís. 

Un compromís en el qual no han defallit els serveis sanitaris, especialment els de proximitat. Ja fa més d’un any sortíem als balcons cada dia per aplaudir l’esforç dels sanitaris enfront de la pandèmia. Avui són ‘carn de canó’ de les crítiques de molts usuaris i víctimes d’episodis lamentables d’amenaces i maltractaments verbals. Hem de ser respectuoses i agraïts amb aquesta gent que està regalant el seu treball més enllà del que es pot exigir en un contracte laboral, molts al límit de la precarietat. L’Administració no els ha donat eines, ni solucions. El caos de la normativa sanitària referent a la covid, ha generat una desconfiança general que no està beneficiant als usuaris ni als professionals de la salut pública. L’atenció telefònica imposada és un exemple més d’aquest descontrol. Evidentment, no hi ha personal per atendre l’allau constant de trucades i això genera frustració i indignació cap als serveis sanitaris de proximitat, els quals són una víctima més del descontrol governamental. La mascareta és un altre dels exemples d’iniquitat de les autoritats. La realitat es ven simple i científicament explicada, per tant, totes les mascaretes de roba i fetes a mà, amb dibuixets i propagandes diverses serveixen tant com qualsevol bufanda d’hivern o mocador de coll, més o menys afortunat. El mínim recomanable, en espais tancats, serien mascaretes quirúrgiques i ben ajustades. La resta és pura patranya.

Perdre la por, recuperar la presencialitat i guarnir vies per incorporar nou voluntariat a les entitats socials són alguns dels objectius d’aquest nou any, però també caldrà fer els esforços necessaris per insistir i reivindicar davant l’Administració que cal una aposta econòmica sense precedents -i que cal augmentar any rere any- pels serveis socials i tot el que representa el Tercer Sector i la gent més vulnerable. Quedem-nos amb la reflexió entorn d’unes dades que, en la informació de la Cooperativa +65 que publiquem en aquesta edició, ens recorda l’Emília Bosch: ‘l’any 2050 la població activa serà 1 de cada 3 catalans, vol dir que per cada treballador hi haurà dues persones en condició de jove, pensionista o jubilat’.