estrip’s 38

Joan Ramon Laporte, farmacòleg, és un dels artífexs de la farmacovigilància a Espanya i un dels experts internacionals en farmacoepidemiologia. A banda de posar en marxa els diferents organismes que treballen en aquesta àrea, com el precedent de l’actual Agència Espanyola de Medicaments, ha estat assessor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions internacionals. Dilluns, 7 de febrer, va ser al Congrés de Diputats com a ponent convidat a la comissió d’investigació sobre les vacunes i la seva intervenció va ser particularment contundent pel que fa a la gestió dels programes de vacunació massiva.

Laporte defensa que la vacuna és un dels instruments que han ajudat a evitar morts, patiment humà i ingressos hospitalaris, tot i que recorda que encara falten estudis que ho certifiquin científicament, i que cal definir millor què s’entén per grups vulnerables o de risc. Malgrat els pocs estudis sòlids existents, considera justificada la decisió que es va fer i vacunar per evitar més mortalitat, però lamenta la falta de seguiment posterior i que s’insisteixi a discriminar entre vacunats i no vacunats quan en cap cas s’evita la transmissió, com ha quedat palès amb la variant òmicron. Va fer crítiques molt contundents al Congrés. Va dir que estem davant d’un experiment que afecta potencialment la totalitat de la ciutadania, es tractava de vacunes basades en noves plataformes no provades abans. Parla d’irregularitats en els resultats d’assaigs clínics en què se sap que hi ha hagut casos de manipulació o s’han amagat efectes adversos greus. Pensa que no s’ha fet una bona gestió i que els mateixos governs que han estat capaços de confinar-nos han deixat en mans de les companyies farmacèutiques les patents en un moment d’emergència global. 

Les seves declaracions han generat molta polèmica, però en la seva intervenció també va parlar de la sobremedicació i que aquesta podria ser la causa de la gran mortalitat a les residències. El mal ús dels fàrmacs i la manca de supervisió mèdica a les residències ha contribuït a una crisi que aquests dies encara està per resoldre. Hi ha medicaments que, encara que normalment es facin servir per a malalties diferents, poden fer que una infecció respiratòria es compliqui i doni lloc a pneumònia. Passa sobretot amb les persones grans, que són les que tenen més risc. Explicava que es pot passar de la sobremedicació a producir neumonia, perquè s’anul·len les defenses. Hi ha medicaments d’ús comú que deprimeixen el sistema immunitari, com l’omeprazol, més conegut com a ‘protector d’estómac’. És un medicament que anul·la l’àcid gàstric, que protegeix de la contaminació bacteriana o vírica que porten els aliments. Si inhibim l’àcid gàstric, perdem la defensa natural. Els interessos i treballs farmacèutics volen cronificar malalties, no curar-les. Una dependència que pot ser mortal.