estrip’s 52

El 28 de març del 2023, professionals i usuaris d’organitzacions assistencials i acadèmics experts en el sector de les cures a persones vulnerables van impulsar la ‘Declaració de Vic’ de suport al sector residencial, a partir d’una sessió reflexiva que va tenir lloc a la UVic-UCC, impulsada per la Càtedra de Cures Pal·liatives, i que va reunir una quarantena de persones. El conjunt de propostes de millora se centren en l’atenció als pacients i a les seves famílies, als drets i a les necessitats dels professionals que hi treballen i a qüestions de recursos i de finançament del sector, i es concreten en un decàleg.

En el primer punt defineixen que la missió del sector residencial és promoure la qualitat de vida i la dignitat de les persones especialment vulnerables. Hi ha una pinzellada referent a la pandèmia i el seu impacte i el compromís i competència en la resposta, però és evident que la Declaració s’impulsa perquè hi va haver moltes respostes deficients i cal posar un marc adequat al sector. Sembla que faci por assenyalar els errors i buscar responsabilitats, però qualsevol millora ha de referenciar-se en les deficiències i les seves causes. La primera i diferencial és la manca de recursos i el greuge salarial que arrossega històricament el sector. Tenir cura de les persones ja no és una anècdota social, s’ha convertit en una necessitat: ‘Cal un projecte ambiciós de renovació del model assistencial, d’organització i d’estructura amb finançament adequat, i inversions públiques i privades’, afirma el novè punt de la Declaració. Abans, en el vuitè es proposa que el sector residencial es converteixi ‘en el referent local, territorial i general de l’atenció a persones grans’. I també s’afirma en el punt quart: ‘L’atenció sanitària del sector residencial ha de ser garantida com a dret, i requereix propostes potents, realistes i amb diversitat adaptativa de models’.

La ‘Declaració de Vic’ no s’ha de quedar en un document més, dels mil i un de bones intencions que es guarden a les prestatgeries de diferents Departaments de la Generalitat, hauria de ser un punt de partida perquè s’entomi com una prioritat en la nostra suposada societat del benestar. Accedir al sector residencial és un dret i només s’hauria de considerar com a negoci de gestió privada si està garantit i és universal. Però aquesta és una decisió que hem d’empènyer tots a una com a societat.

A Catalunya hi ha un miler de residències de gent gran les quals gestionen 60 mil places, un 60 % són privades, un 13 % són d’entitats sense ànim de lucre i només un 10 % són públiques. Un milió de catalans tenen més de 65 anys i un 30 %, 300 mil persones, tenen alguna limitació a causa d’un problema de salut. Amb aquestes grans dades a la mà es poden fer diferents lectures, però la més evident és que les famílies i el voluntariat segueixen sent la principal estructura i xarxa que té cura de les persones al nostre país.