estrip’s 54

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya han signat amb el Govern el 4t Pla de Suport al Tercer Sector Social, un pacte que inclou 84 mesures que volen enfortir les entitats socials catalanes, facilitar el desenvolupament de les seves tasques, fer més efectives les polítiques destinades als col·lectius en situació de vulnerabilitat que atenen i reforçar i aprofundir en el model català de benestar. L’acte de signatura es va celebrar, el 5 de juliol, al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president, Pere Aragonès, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a més de la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, i el president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Jordi Roman. Les 84 mesures són fantàstiques i aplaudides, però és bo recordar que el juliol del 2016, el president Puigdemont va signar el III Pla de Suport amb 32 mesures excel·lents, totes elles recollides amb més o menys fortuna dins les 84 d’aquest 2023.

La qüestió en tots els plans polítics i promeses electorals és que no hi ha penalització en l’incompliment o que les mesures proposades no concreten execució més enllà de la bona voluntat dels implicats. Dos exemples de mesures fantàstiques recollides a l’atzar: Potenciar el reconeixement i l’acreditació de competències de voluntariat a través de les entitats representatives del voluntariat social a Catalunya; cedir immobles a les entitats del tercer sector social per desenvolupar les seves activitats, d’acord amb el procediment patrimonial que correspongui i l’interès públic. Com gairebé sempre, ens perdem en els camins i mai arribem a l’objectiu final. 

Tenim a tocar una nova jornada electoral, ens toca decidir qui pot representar els nostres interessos a Madrid… Pensar que això no és transcendent és no entendre com es reparteixen els recursos dels contribuents. La immensa majoria dels nostres impostos van a les arques de l’Estat i, des de la capital espanyola, decideixen com distribuir-ho. I això, ja sabem com funciona i quines prioritats territorials hi ha. És ‘tremendu’ que cap dels partits estatals proposi en campanya mesures que poden afavorir Catalunya, perquè això és fam electoral a la resta de l’Estat. Per altra banda, els resultats de Catalunya acabaran determinant qui governa Espanya. Es fa cada dia més difícil participar en les comtesses electorals, perquè l’engany, la mentida, l’incompliment no passen rebut. Potser arribarà un dia que s’entendrà que les eleccions no validen actuar dictatorialment i que l’incompliment injustificat de les propostes electorals han de portar, com a mínim, la pena de no poder tornar a ser candidat i, més agosarat, fer tornar els diners malbaratats.