estrip’s 60

La revolta de la pagesia ens ha de fer obrir els ulls de moltes situacions que estem consentint a causa de practicar un egoisme d’efecte immediat, que acaba perjudicant al mateix egoista, al seu entorn i que és extrapolable a la majoria de la humanitat. Massa sovint abaixem els braços davant una problemàtica que ens veiem incapaços de resoldre a partir de la nostra aportació personal. Quin efecte pot tenir la nostra decisió individual en el benestar d’una persona a l’altra punta del món? Ens han acostumat, especialment les noves tecnologies, a un efecte d’acció-reacció que volem traspassar del món digital a la vida quotidiana. I això, avui dia, no existeix.

Els indis, quan eren un poble lliure a l’Amèrica del nord, les decisions que podien afectar a la tribu, a la comunitat, es prenien amb molta cura. Analitzaven les conseqüències que podien tenir a llarg termini, fins a set generacions posteriors. Evidentment, avui això és impensable i menys si volem posar de referència un poble que va patir una ràtzia, una aniquilació salvatge dels colonitzadors vinguts de la vella Europa que es van dedicar a matar, segrestar, robar o destruir tot el que pertanyia a aquella gent.

No cal anar tan lluny, només pensar en els fills dels nostres fills. La visió del dibuix de les seves vides només ens sortirà en blanc i negre, la foscor que els espera els arrabassarà la llum i els colors de la felicitat. El món és global, cert. Aquestes darreres setmanes ens recorden per activa i per passiva com els catalans, en els darrers 40 anys, hem crescut de 6 a 8 milions i no ha estat fruit de la natalitat. Hi ha feina i necessitats a cobrir més que mai, però el camí no és la precarietat. No pot ser que una primera feina remunerada en aquells temps es pagués a 250.000 pessetes al mes (1.500 euros) i que avui, amb la mateixa titulació el sou sigui de 1.250 euros (208.000 pessetes). Els que avui es jubilen han tingut moltes possibilitats de progressar i la majoria gaudiran d’una pensió digna, però han deixat un present injustificable.

La globalització mal entesa ens ha portat, també, a les injustícies que avui proclama la pagesia i que es resumeix en un senzill ‘volem guanyar-nos la vida’. És evident que Europa i els estats que la conformen poden articular lleis que protegeixin els seus habitants i territoris, el que ha de comportar, també, el progrés de la resta del món. Si els productes que arriben al mercat han de competir en igualtat significa que arreu del món s’hagin de complir unes normes que protegeixin les persones i el seu entorn. Les administracions es deuen als seus administrats, no a les grans corporacions que estan aconseguint unes xifres deplorables de repartiment de riquesa. En els darrers 10 anys, els multimilionaris han acaparat el 50 % de la riquesa generada.