estrip’s 63

Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya han deixat aquest resultat en nombre de diputats: 42 PSC, 35 Junts, 20 ERC, 15 PP, 11 Vox, 6 Comuns, 4 CUP i 2 Aliança. Els tertulians i analistes polítics només fan que esgarrapar negativitat i desfeta, sembla que només els satisfà buscar les impossibilitats de pacte i somien en unes noves eleccions per fer encara més gran la suposada desfeta.

La realitat és que ningú es podia esperar que algun dels partits aconseguís la majoria absoluta, aquesta era i és una evidència que ens acompanyarà ‘in saecula saeculorum’. Per tant, hem de suposar que fa setmanes que fan càbales entorn de possibles pactes o valoritzacions dels vots a canvi d’accions concretes. Tot plegat, però, es fa difícil imaginar que els polítics, altrament dits servidors del poble, puguin pensar a tirar endavant projectes que puguin perjudicar la majoria dels ciutadans del nostre país. Se suposa que els elegits no tenen dubtes en reconèixer que governen per a tots els catalans, també per als que no poden votar i per aquests més de dos milions que no s’han acostat a les urnes.  A Catalunya ja hem sobrepassat la xifra dels vuit milions, vol dir que el PSC ha guanyat les eleccions amb el suport explícit d’un 11 % dels catalans.

El camí que toca fer no és el de la confrontació, és el del diàleg i de la suma. Es fa difícil entendre que hi ha línies vermelles amb les persones i que alguns són suposadament dolents de cap a peus. Al Parlament s’han aprovat un fotimer de proposicions per unanimitat, vol dir que amb el suport dels tals ‘dimonis’. No sembla especialment complex el fet de parlar i negociar quan només cal buscar el millor per a la immensa majoria de catalans, si es deixen de banda les necessitats partidistes.

El llistat de reivindicacions d’avui dels ciutadans de Catalunya és immensa i cal prosperar en totes elles, però és evident que la prioritat hauria de ser donar suport als més febles i això significa escoltar i actuar en favor de les persones que reben el suport, l’escalf, l’acompanyament i l’amor del Tercer Sector. La prioritat són les persones, tan simple com això. Si els electes del 12 de maig tenen present que el seu mandat és possible gràcies a tots els catalans, igual que els diners i serveis que administren, hi haurà acords, sumes i optimisme.

El president Aragonès ha anunciat que fa un pas enrere i com ell ho haurien de fer tots els que no estan disposats a sumar, a buscar vies d’acord, perquè no volen entendre ni escoltar que la prioritat són les persones, especialment les més febles i aquelles que no tenen possibilitat de prosperar. Ara toca sumar.