estrip’s 72

En una reunió extraordinària dels 27 estats de la Unió Europea, celebrada el 6 de març, es va aprovar un programa de rearmament valorat en 800.000 milions d’euros en quatre anys per fer front a l’amenaça de Rússia. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu compromís d’assolir el 2% del PIB en despesa en defensa abans de l’any 2029. Un esforç que per al sindicat de tècnics d’hisenda Geshta suposaria gastar en armes i defensa 95.500 milions d’euros en quatre anys. Per complir els compromisos del pla ReArm Europe, l’Estat espanyol ha d’augmentar aquest any el pressupost en defensa de 3.500 milions d’euros, mantenint una despesa de 23.897 milions d’euros cada any fins al 2028. Segons Geshta, suposen un extra de 19.277 milions d’euros en quatre anys: 3.505 milions el 2025, 2.549 milions el 2027, 5.257 milions el 2028 i 7.969 milions el 2027. Aquest, però, no és l’únic compromís adoptat pel Govern espanyol que compromet l’augment de despesa militar. El 2022, en el marc de la cimera de l’OTAN a Madrid, es va comprometre a arribar al 2% en despeses militars, cosa que afegiria al compte 7.806 milions més al cost pressupostari entre 2027 i 2028, als quals se sumen 7.966 milions més el 2029.

Aquesta despesa milmilionària haurà de sortir d’altres partides del pressupost de l’estat espanyol i el que molts agents polítics i socials temen és que recaigui sobre la despesa social i en especial del Tercer Sector. Les declaracions dels governants espanyols en el sentit que això no passarà són poc creïbles, més quan algú recorda l’arribada del PSOE de Felipe González al poder, perquè tot i que s’havia manifestat en contra de la permanència a l’OTAN abans d’entrar al Govern, usant l’eslògan “OTAN, d’entrada no”, en el referèndum de 1986 sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN va defensar el sí, que va guanyar amb un 56,85 % dels vots, tot i que a Catalunya, el País Basc, Navarra i les illes Canàries va guanyar el no.

De moment, hi ha una falta de consens absoluta entre els partits, però la capacitat de pactar del president Sánchez apunta que en aquesta ocasió s’acabarà aliant amb el PP per tirar endavant aquesta despesa que s’exigeix des d’Europa, poc importa que ni tan sols s’hagi definit primer quins són els interessos de Defensa abans d’augmentar la despesa, ni quin és el pla estratègic de la Unió Europea per desplegar una suposada defensa comunitària. Només hi ha la certesa d’un increment de la despesa militar i que aquesta recaurà en el benestar de les persones.

.