estrip’s 78

La pau a Gaza és fruit de Donald Trump. Ha forçat la firma de l’acord entre Hamàs i Israel i ha declarat «representa el començament de l’era daurada d’Israel i el Pròxim Orient». Això passava poques hores després que tornessin a Espanya els darrers cinc integrants de la Flotilla de la Llibertat, interceptada per les autoritats israelianes feia una setmana. D’altra banda, aquests dies l’opositora veneçolana María Corina Machado ha estat distingida, entre els 338 candidats d’enguany, amb el Premi Nobel de la Pau 2025, al qual suposadament aspirava Trump.

Moltes vegades, masses per alguns, ens qüestionem els actes que són beneficiosos per un determinat col·lectiu. La procedència dels recursos, la imatge pública dels benefactors, la coincidència amb la nostra manera de pensar o si s’ajusta al disseny del nostre idíl·lic món feliç. Hi ha frases de tota mena com la màxima ‘el fi justifica els mitjans’, atribuïda a Nicolás Maquiavel; segons aquesta premissa hauríem d’utilitzar tots els mitjans disponibles al nostre abast, sense limitar-nos per la moral o l’ètica, amb l’objectiu d’aconseguir una meta que ho mereixés. També hi ha qui afirma que no n’hi ha d’haver prou que una cosa funcioni, perquè la jutgem com a moralment acceptable. Però llavors ens toca definir conceptes com moral i ètica.

Ens explica Ramon Alcoberro, filòsof català, que «l’ètica és des d’Aristòtil “filosofia pràctica” en el sentit que és inseparable de la moral: la vida humana està formada indestriablement de pràctiques i de teories, de moral i d’ètica». Per la seva banda, el desaparegut filòsof Josep-Maria Terricabras escrivia en un article: «Acceptarem resignadament que el rigor lògic i la reflexió ètica fan nosa? Això només ho podrien creure els que volguessin una societat cada dia més endormiscada, més assimilada, més submisa. I això no ho pot voler ningú preocupat per una educació democràtica. Amb més filosofia no tot es pot resoldre, però, amb menys, tot s’acaba de dissoldre».

Ens toca deixar de banda una de les maldats del món digital, la forçosa immediatesa de missatges curts i caducs, per retrobar la lectura pausada i la reflexió acompanyada en el nostre dia a dia que ens permeti proposar i actuar per aconseguir un món fruit d’un concepte moralment acceptable per a la majoria. L’any 2025 hi ha lideratges espirituals inqüestionables i poc mediàtics, però, gràcies a una de les bondats del món digital, són senzills de descobrir.