estrip’s 79

El 7 i 8 de novembre, també el 9 en alguns llocs, es va celebrar una nova edició del Gran Recapte i la recollida d’aliments ha estat a Osona i el Lluçanès similar a la de l’any passat, entorn els 35.000 quilos. Les estimacions, però, en l’àmbit de Catalunya, són que hi ha hagut un lleuger descens. El canvi de dates semblava que podia afavorir la participació, perquè les butxaques encara respiren, però la caiguda de voluntaris ha estat determinant i aquesta edició l’ha salvat la participació d’alguns centres escolars. Però, així i tot, s’han reduït els punts de participació i recollida i algunes grans cadenes han optat per no participar-hi. La resposta de la ciutadania, al nostre territori, ha estat com sempre exemplar i amb algunes accions anònimes d’entrega d’aliments que causaven impacte entre els voluntaris.

Sempre, però, sentim veus discrepants que qüestionen aquestes iniciatives, perquè addueixen que haurien d’anar a càrrec de l’Administració, com si això englobés un ésser indefinit amb recursos infinits. L’Administració som tots, això és molt simple, però és el punt de partida, els problemes comencen quan determinem l’aportació que han de fer aquests tots i ja no diguem en com fer el repartiment. Aquestes decisions són, sobre el paper, responsabilitat dels polítics, però ha arribat a un punt que ni ells mateixos poden modelar els tentacles d’una administració que s’ha convertit en un ésser depredador que ha variat el seu objectiu inicial d’estar al servei de tots, per passar a prioritzar la seva pròpia existència amb els recursos que calguin i a cost de reduir, sense cap escrúpol, el servei a la ciutadania, a la seva raó de ser.

Avui hi ha disputa entre els valedors de mantenir o tancar els bancs d’aliments de les diferents poblacions. Una targeta moneder, repartida des de l’Administració, hauria de dignificar els ajuts que reben les persones més necessitades, però, avui dia, no és comparable el volum d’aliments que reben d’una manera o de l’altra, també significa deixar de banda a tots aquells que no estan dins el circuit dels serveis socials i obviar que serveix per evitar una gran quantitat de malbaratament alimentari. Avui, encara tocaria conviure targetes i bancs, i el futur ideal, evidentment, seria poder tancat tots els bancs d’aliments, perquè ja no tenen raó de ser. Mentre, un gruix important de voluntaris, tot i que cada dia van minvant, segueix implicat de cor en aquestes activitats, perquè la necessitat hi és i cada dia toca la porta de les entitats a les quals pertanyen i serveixen sense esperar res a canvi. Ajudem-los, encara cal!