estrip’s 82

Ja fa un any que l’Estrip s’encarta el darrer dilluns de cada mes amb El 9 Nou. Renovar l’acord ha estat molt senzill, perquè ens hi trobem bé les dues parts, hi ha diàleg quan cal, cap disputa i un objectiu compartit: donar visibilitat a les bones notícies i la felicitat. I la complicitat amb El 9 Nou ho ha facilitat en extrem i cada dia són més els ciutadans que valoren aquestes accions, activitats i propostes que protagonitzen gent amb nom i cognom que tenim al nostre entorn. I aquestes informacions moltes vegades tenen una fantàstica resposta i podem posar diferents exemples, com la darrera crida a voluntaris per donar suport en feines de lectura o altres aprenentatges escolars a infants i joves que resideixen a la Llar Juvenil de Vic.

El novembre del 2018 vam començar aquest periple entremig de bones notícies i no donem l’abast, perquè la vida n’està farcida, tot i el lament constant en mitjans d’informació i xarxes socials que la catàstrofe és el pa de cada dia. Amb l’Estrip intentem recordar quan afortunats som de gaudir d’un entorn privilegiat i envoltats de persones que, en la seva gran majoria, desitgen i procuren el bé general. Hi ha qui pot pensar que tot això són flors i violes, però només cal reflexionar un xic en les apreciacions que ens bombardegen cada dia, què cal posar en context del nombre d’habitants i del territori. Quan parlem de Vic, avui, són 50.000 persones, més de 170.000 si ens referim a Osona i Lluçanès i 8.150.000 és la xifra de catalans. ‘Som sis milions’ va ser la campanya institucional de la Generalitat de Catalunya l’any 1987, liderada per Jordi Pujol. L’objectiu era fomentar el sentiment de cohesió social i l’orgull de pertinença, sota la idea que «és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya», en aquella època Vic rondava els 30.000 habitants i la comarca els 120.000.  En aquests 40 anys la població de Vic ha crescut un 40%, un 30% si mirem Osona i no arriba al 27% en dades de Catalunya.

Són dies de reivindicacions, de clams i de vergonyes compartides i hauríem de ser capaços d’anar tots a una validant l’eslògan de finals dels 80 que definia qui és català. Aquell esperit no s’ha perdut, segueix vigent en el tarannà de la majoria dels ciutadans i l’apliquem en el dia a dia, donant suport a les activitats solidàries del nostre entorn, escoltant els missatges de les entitats socials de casa nostra, participant en petites i grans accions de voluntariat per acompanyar els més necessitats i sense oblidar que, més enllà de les nostres fronteres, també recolzem i formem part d’infinitat de projectes per intentar fer un món millor.