Marina Geli Fàbrega

Directora General Facultat de Medicina UVic-UCC

Coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC

La societat actual es troba immersa en trobar respostes davant els reptes: globalització, canvi climàtic, desigualtats, envelliment, conflictes bèl·lics i migracions. La geopolítica està conduïda per líders autocràtics en règims democràtics o totalitaris: Trump als EUA, Putin a Rússia o Xi Jinping a la Xina i Europa buscant el seu espai. El signe dels temps és el desassossec. La immediatesa, el consumisme, l’individualisme ens roba el temps i ens aporta inquietud i solitud en un món hiperconnectat. La recerca del sentit de la nostra vida, l’espiritualitat, amb els altres, creant comunitat, poden ser receptes.

Catalunya ha superat els vuit milions d’habitants, 8.119.555, d’aquests dos milions han nascut a l’estranger. Els creixements importants de població han sigut fruit de fluxos migratoris, espanyols o estrangers els darrers setanta anys. L’any 2024 Catalunya va tenir la xifra més baixa de naixements dels darrers trenta anys, 53.768 nadons, inferior a les 55.138 persones majors de 80 anys i amb una de les esperances de vida més altes del món, 84 anys, 81 els homes i 86 les dones. El 23% de la població catalana es troba en el llindar de la pobresa malgrat el creixement de l’ocupació. La població ocupada a Catalunya, a desembre del 2024, és el 56% i els aturats un 7,9%, economia submergida a banda. El 2007 la taxa d’ocupació era del 59%. El preu de l’habitatge i la inflació estan consolidant una precarietat de gent que treballa, però que viu en el llindar de la pobresa.

 

Osona i Lluçanès tenen 164.000 i 6.225 habitants, respectivament. Osona té un creixement similar al de Catalunya amb envelliment, sobreenvelliment i migracions. Les ciutats de més de 5.000 habitants són les que incrementen més la població, Vic que ja ha superat els 50.000 habitants i Manlleu, Torelló, Tona, Roda tenen els majors increments poblacionals. A Osona, a desembre 2024, hi havia un atur del 7,8%, i el mercat laboral continua mostrant una evolució positiva. Als reptes de l’estructura poblacional, població progressivament més gran, amb esperança de vida i amb bona salut creixent, dependència també en augment i diversitat d’origen, llengua materna, cultura i religió, s’hi suma el cost més gran de la vida pel preu de l’habitatge, consums i despeses bàsiques d’alimentació i vestir.

En paral·lel hi ha determinants sistèmics que generen desassossec. La societat global de la informació ens fa estar hiperconnectats, barrejant el local i global, rebent, voluntàriament i involuntàriament tots els inputs de les múltiples amenaces: polítiques, econòmiques, socials, climàtiques, guerres pròximes i llunyanes, sobresaturació d’informació poc contrastada de salut, mil oportunitats aparents de viatges, d’apostes, de jocs, de lleure audiovisual. Immersos en un món on la tecnologia ens genera oportunitats, expectatives i alhora incerteses i dificultat de control de les nostres vides. Darrere el món d’hiperactivitat digital, el consumisme de tot i a tota hora ens segueix, ens persegueix. Les grans fortunes actuals són empreses tecnològiques que usen la internet i la IA per vendre productes i serveis. La soledat viscuda com un sentiment negatiu, existencial, afecta persones que viuen soles i a persones que viuen acompanyades. Hi ha autors científics que descriuen la soledat com l’epidèmia del segle XXI.

Hi ha una recerca del sentit de la vida que busca refugi. El desassossec, la inquietud constant genera ansietat, insomni, tristesa que en moltes ocasions troba refugi en les religions, en la ciència, en la meditació, en l’art, en la cultura, en el servei a l’altre, però també en increments de consums de psicofàrmacs o addiccions: alcohol, tabac, cànnabis, cocaïna, drogues estimulants, sexe compulsiu, compres impulsives, videojocs, ús addictiu del mòbil, pantalles, la feina…

Les respostes per trobar la tranquil·litat interior han de ser individuals però també col·lectives. La construcció de comunitat ha de ser un objectiu, també de les diferents administracions que han de crear les condicions i el relat públic. La família nuclear o extensa, els grups d’amics, l’escola, la universitat, els clubs esportius, les empreses, la cultura, el poble, la ciutat, la nació, han d’exercir de comunitat, no només de lloc on passar el temps. Les relacions en aquests àmbits han de ser afectives, acollidores, foragitant l’odi i les violències, sentir-se valorat i valorar als altres. Construir comunitat, des de la proximitat, a través d’entitats de voluntariat ha demostrat el seu valor social, una xarxa invisible d’acompanyament especialment per a les persones amb més vulnerabilitat i fragilitat, per raó d’edat, de dificultats econòmiques i culturals, de malaltia. La construcció de comunitat positiva, inclusiva, amable, hospitalària i alhora exigent, ajuda a trobar el sentit d’espiritualitat, de transcendència, de dignitat de la vida.

A la UVic-UCC fa dos anys vàrem crear un grup multidisciplinari d’espiritualitat per reflexionar, compartir i fer accions de docència, recerca transferència.  Compartim la definició: ‘l’espiritualitat és un conjunt de sentiments que porten l’individu a connectar-se amb ell mateix, amb els altres, amb el propòsit de la vida o amb la naturalesa en la cerca de valor i significat, amb l’objectiu de trobar pau i harmonia’ (Mytko i Knigth, 1.999). En un món amb desassossec sistèmic tornen a la comunitat i la recerca de l’espiritualitat amb les coses senzilles, pròximes, gestionant les incerteses i les falses expectatives.