estrip’s 73

Hi ha moltíssima gent interessada a fer-nos creure que el món digital i la intel·ligència artificial són el nostre únic present i el referent de la nostra actual vida. Difícilment, algú que tingui telèfon mòbil s’hagi quedat sense rosa virtual aquest 23 d’abril, però molt poca gent s’haurà atrevit a substituir l’entrega física d’una rosa, més o menys galdosa i aromàtica, per un missatge digital. Poc ens importa si han estat cultivades en hivernacles de l’Àfrica o de països de Llatinoamèrica, Colòmbia i l’Equador, majoritàriament, i que, en ser traslladades des de tan lluny, justifiqui que perdin la seva aroma. Les vermelles són el símbol per excel·lència de l’amor, dels enamorats, de la passió, del foc…  Però també es podien trobar blanques, rosades, grogues, violetes i blaves. Cada color un missatge diferent: puresa, feminitat, felicitat, tendresa, generositat, llibertat, fidelitat… tots els qualificatius que ens puguem imaginar de noms abstractes hi estan representats. I el més important, ha estat a peu de carrer, amb contacte físic i amb emocions a flor de pell.

Tenim també missatges constants dels perills de les màquines, avui concepte obsolet, perquè el terme és IA (intel·ligència artificial), com si tals anderris tinguessin vida pròpia com ens apunten des de l’entorn de la ciència-ficció. Però no, sempre hi ha humans que premen un virtual botó, altrament dit ‘mano i ordeno’. Els poderosos. Els que fan escriure la història global i que intenten amagar la fortalesa indomable i ingovernable del peu de carrer, del dia a dia, de les accions quotidianes del compartir i del sumar. Aquest és l’objectiu de la IA, del poder, sotmetre la força del poble a través d’aïllar l’individu. De fer-li creure que és autosuficient i que no li cal compartir per obtenir una felicitat regalada a cop de pulsions digitals constants que distorsionen la realitat. Aïllats en una torre com Segismundo, fill del rei-astròleg Basilio, de Polònia, que el va tancar dins una torre després d’interpretar l’horòscop (que li deia que el naixement del seu fill li aportaria moltes desgràcies). Ho va escriure Pedro Calderón de la Barca, ‘La vida és somni’, ja a la primera meitat del segle XVII: Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió; una ombra, una ficció i el major bé és petit. Que tota la vida és somni i els somnis, somnis són! Sant Jordi ha estat farcit de regals i emocions, els llibres i les roses han estat els transmissors de mil i una il·lusions i ha ajudat a fer realitat molts somnis. Que ens serveixi de toc d’atenció per seguir buscant resposta física i raonada a les nostres preguntes, especialment a les que no ens fem, encara que moltes arribin del món digital.