RODA DE TER/estrip.- En Ramon Bufí és el rector de Les Masies i Roda de Ter, «vaig arribar el 2001, l’endemà que caiguessin les Torres Bessones de Nova York», vol dir que el setembre de l’any vinent farà 25 anys que viu a Roda, «em considero rodenc. I aquí és un poble el que jo estimo, de fet dos municipis, pels quals em sento molt estimat, i això és molt important». Confessions obertes al públic que es poden escoltar en la completament al magazín De Tots Colors de Ràdio Vic: «Jo soc rector, però fins i tot les iaies, totes, em diuen Ramon».

El 12 de gener, el bisbe de Vic, Romà Casanova, va fer la visita pastoral a la parròquia de Roda de Ter i van preparar quatre pàgines impreses amb un recull de la vintena d’activitats de voluntariat que fan, «sense presumir, però al Consell Pastoral vam acordar presentar el que fem, i vam fer una assemblea on hi havia representats 20 grups i de cada un sortia una persona que, amb un temps màxim d’un minut i mig, expliqués què feia el seu grup. Perquè és clar, 20 grups en una parròquia…  No és habitual. I a més vam demanar que el que es presentés digués com es deia i quin càrrec tenia o quina feina tenia en la vida normal. Perquè a vegades hi ha la sensació que a les parròquies hi ha tota una colla de persones grans, iaies que ja no s’aguanten i… No, no, no, aquí tenim persones grans, jo també ho soc. I tenim molta gent, molt capacitada, presidint  aquests grups. Un és doctor en una cosa, l’altre és advocat, l’altre és mare de família, però hi ha molta gent de mitjana edat i ens va interessar molt que el Bisbe ho escoltés». Els va felicitar, cert, però els va dir que faltava «un grup que evangelitzi, un grup que anunciï  Jesucrist… I és clar, ens va sobtar molt».

La trobada la van fer a un espai emblemàtic, té cabuda per 70 persones o si s’obren unes portes que hi ha per 150 persones, «en diem la sala del Centre, perquè la gent estima molt el que era abans el Centre. La vam fer nova pel maig de l’any passat, molt bonica. Està oberta a tot el poble i així ho vam anunciar. I això és evangelització. És utilitzada cada setmana quatre o cinc vegades per grups que no són de la parròquia. I nosaltres n’estem contents d’això, que és un bon signe aquest».

En Ramon ens fa una pinzellada dels grups, «hi ha grups que es dediquen directament a la cosa més religiosa, als sagraments, al culte, a pregàries, els mateixos lectors, els de música, els que escombren l’església, són gent que estan al voltant de l’església. Però tenim molts altres grups, que sé jo, els visitadors de malalts, Càritas, que té una colla de projectes. Tenim un grup de comunicació, un grup de formació, de xerrades, que no sempre són religioses. L’esplai al Casalot, tenim un grup molt potent dins Agermanament Sense Fronteres, Roda-Bobog que  treballa al Camerun, el Consell d’Economia, etc. Són grups molt diversos, grups de confirmació, de joves, etc. I, per tant, això és una riquesa. A més, la majoria d’aquesta gent intervenen en activitats del poble molt diverses, pertanyen a associacions i entitats. I això és molt important perquè, ho diem sempre, s’ha de pertànyer amb activitats d’església directes i amb activitats directes del poble, perquè la nostra missió és el poble».

Un dia molt emotiu i molt especial per en Ramon va ser l’enterrament de Miquel Martí i Pol, «és de les coses que recordo més». Es pot escoltar l’entrevista sencera al pòdcast de Ràdio Vic del 14 de febrer. Val la pena.

«Càritas és excel·lent, perquè encara que estiguis de baixa cobres el mateix»

«M’agradaria fer un recompte dels voluntaris que hi ha a Roda i les Masies. Faríem molta gent. Aquí a la parròquia, la gent que pertanyen a aquests grups i que han sortit en el fulletó són més de 70 persones que venen regularment. Però al poble ni deu haver multiplicat per quatre. 300 persones, jo crec que les trobaríem fàcilment, i això és molt seriós, que un poble tingui, més de 300 persones que moltes de les seves activitats són gratuïtes». Ara toca argumentar davant el fet que hi ha molta gent que creu que els que treballen als grups de la parròquia cobren. «Els que treballen aquí, com deia una persona que havia estat al capdavant d’un projecte de Càritas, dels horts, deia Càritas és una entitat excel·lent, com n’hi ha poques, perquè encara que estiguis de baixa cobres el mateix sempre. I tenia raó. I també puc citar una frase dels joves, tantes vegades mal vistos per la gent. Recordo una trobada a Vidrà, ja fa anys, dels joves del Casalot, els monitors. Érem a Vidrà, i parlant, vam estar dos dies allà fent formació i activitats, un dia discutíem aquest tipus de treball, i em van dir, nosaltres, si ens paguessin, no farien això que fem. Si haguéssim de cobrar, no faríem això que fem. Van fer la definició ells, de dir això ho fem sense cobrar, perquè la nostra paga és una altra. I això dit per joves és molt bonic».