Xavier Farrés -metge de família-.

A principis del 2020 es varen diagnosticar els primers casos de la Covid-19 i es visqueren  els primers ingressos i  defuncions. Va agafar a tothom per sorpresa, no es coneixia la malaltia amb suficiència com per afrontar-la i aturar-ne la gran velocitat dels contagis i de propagació de la pandèmia. De sobte, varen ser moltes les persones víctimes d’aquest virus. I la societat convulsa i tenallada per por, incertesa, tristesa i confusió començava a afrontar un molt llarg període de confinament carregat de molt impacte emocional i de gran afectació no tan sols sanitària sinó també social i econòmica. Els centres de salut i hospitals no donaven l’abast a atendre  l’allau de persones contagiades. Era una batalla que es perdia i que s’emportava molta gent.  Es varen viure situacions molt tenses, de drama, de plor d’impotència, famílies que no es varen poder acomiadar dels seus difunts. Des del punt de vista psicològic i emocional encara són molts els qui en pateixen les seqüeles, diria que tota la societat viu sota una anomenada tristesa social. I els testimonis de persones que han estat als hospitals, a les UCI, són realment durs i esfereïdors. I si impotència se sentia quan no se sabia què fer per minorar una mica la greu situació sanitària, de sobte es transformava amb indignació quan sovint no es tenia cura de les mesures de prevenció de la transmissió. 

Milers de persones han perdut la vida per la covid en aquests mesos, deixant família i éssers estimats. Hem hagut de viure fins ara cinc fortes onades, i amb probabilitats d’una sisena en els mesos vinents si les coses continuen com fins ara. Però la trista realitat és que sembla que tot aquest dantesc panorama s’hagi oblidat a la nostra societat. A voltes sembla que la pandèmia hagi desaparegut quan veiem actituds de moltes persones que actuen sense tenir en compte les mesures i recomanacions per evitar els contagis i la transmissió. Pels carrers i espais de relació social sembla que ja no hi hagi la covid si examinem actituds i comportaments. Només cal apropar-se als centres sanitaris per tocar de nou de peus a terra.

Actualment la variant delta és la predominant i aquesta és molt més contagiosa i continua sent la causa de molts ingressos hospitalaris i defuncions. Si a sobre, al virus li posem tot a favor perquè lliurement es vehiculi entre les persones, el resultat claríssimament és el que tenim amb xifres de morts de les més altes de les darreres setmanes.  Però si no recuperem la conscienciació i responsabilitat individual i social, això no s’aturarà. Moltes prediccions auguren una sisena onada.

Per què, doncs, una societat que sempre diem que és tan solidària, amb moltes iniciatives individuals o a través de les entitats socials, no és suficientment capaç de donar mostres d’aquesta solidaritat i responsabilitat, individual i col·lectiva  per fer d’aturador de la pandèmia i les seves conseqüències devastadores?  On queden aquells aplaudiments diaris que es feien als sanitaris, que tornen a estar col·lapsats, desbordats i fatigats?

Tot aquest negre panorama fa un canvi substancial i s’obre una necessària esperança a partir de principis d’aquest any quan es comença a disposar de les vacunes i es posa en marxa la campanya de vacunació poblacional, amb l’objectiu d’aconseguir la immunitat individual, però sobretot comunitària. I els resultats fins al moment són esperançadors. Paradoxalment, però, hi ha un no menyspreable nombre de persones que ‘per les vacances’ no han anat a vacunar-se, han sobrat vacunes i els punts de vacunació estaven amb assistències francament molt baixes. Cal pensar que això no s’ha acabat, el virus no fa vacances sinó que aprofita aquesta relaxació.  A més, continuem tenint incerteses i amenaces com l’aparició de les noves variants de la covid  i moltes preguntes sense resposta clara encara. No sabem quant de temps pot durar l’efecte de les vacunes o la seva efectivitat davant les noves variants que van sortint. I és bo tenir present que, encara que s’estigui vacunat o s’hagi passat la malaltia, es continua podent ser contagiat o contagiador. Així doncs, no és prudent tenir falses seguretats, ja que això aboca a noves onades i nous augments de les xifres i indicadors de la pandèmia. No totes les persones que han rebut la vacuna o han passat la covid generen les mateixes xifres d’anticossos, algun cas són força baixetes.

És recomanable seguir vacunant i vacunant, ja que la delicada situació amb una molt alta circulació del virus ens demana una cobertura vacunal d’un percentatge molt alt de població, no n’hi haurà prou amb el 70/80% que deien alguns epidemiòlegs. I un altre repte, i urgent de resoldre, és que mentre no es vacuni a tots els països menys desenvolupats s’hi originaran noves variants i es continuarà  mantenint la pandèmia. Hi ha molts països als qui no arriba la vacuna i això repercutirà de ben segur a la resta.

Estem doncs començant a sortir del túnel, però encara cal ser molt prudents perquè el virus no ha marxat. I com més aviat el controlem més aviat podrem iniciar la recuperació efectiva de la greu crisi social i econòmica en què estem immersos. Esperançats, i optimistes però amb molta prudència. De solidaritat i responsabilitat en tenim molta cadascú de nosaltres, no en dubtem. Però cal aplicar-les i només així vencerem a la covid. Ho tenim a les nostres mans.