SANT MARTÍ DE CENTELLES/estrip.- Diumenge 19 d’octubre es va celebrar la 9a edició del Memorial Jaume Bou – Caminada dels Guerrers amb moltes novetats i amb una xifra de 654 inscripcions. Una edició molt especial, perquè era el desè aniversari de la mort d’en Jaume i això s’ha recordat d’una manera molt especial, s’ha plantat un roure al costat d’un tòtem on hi ha  aquesta inscripció: «Que aquest roure creixi fort i sa per recordar sempre el teu somriure i el teu llegat de vida, ‘No et rendeixis mai’. Avui i sempre als nostres cors, Jaume Bou Garcia».

«Com potser ja sabeu, aquest any fa 10 anys que en Jaume ens va deixar, per això volíem fer una cosa especial que quedés per sempre, i què millor que plantar un arbre… El roure d’en Jaume. Ha estat molt bonic veure com cadascun de vosaltres ha posat el seu grapadet de sorra i, entre tots, l’hem plantat. Junts hem creat un record que quedarà per sempre», va explicar el pare d’en Jaume just abans de presentar una nova sorpresa, la interpretació de la cançó que va compondre la Itzíar Urbiola, la professora de música de l’Institut Pere Barnils de Centelles on en Jaume «era una persona molt apreciada per tots i quan ens va deixar, a l’institut on estudiava li van fer un homenatge. La mestra de música, la Itzíar, li va compondre una cançó i, juntament amb els seus companys de classe, la van interpretar durant el comiat en honor seu». La Núria Sanz la va interpretar acompanyada del teclat.

L’alcaldessa de Sant Martí de Centelles, Núria Roca, va donar la benvinguda i va donar les gràcies als voluntaris, patrocinadors i participants perquè entre tots fan possible la Caminada dels Guerrers, que ja porta recaptats més de cent mil euros per a l’Hospital Sant Joan de Déu, que es destinen a la línia d’investigació de l’osteosarcoma pediàtric, uns diners que permeten que la investigació no s’aturi.

La Caminada dels Guerrers ha estat una nova jornada plena de natura i comunitat i tornava a oferir tres modalitats diferents, totes elles, amb inici a la plaça de l’Ajuntament, pel poble de Sant Martí de Centelles i voltants: rutes de 5, 8 i 13 quilòmetres. Amb sortides esglaonades, a partir de les validacions que es feien des de les 8 del matí, tots els participants han acabat reunint-se a l’Ermita de Valldaneu per als parlaments i la tradicional enlairada de globus.

Aquest dia també es recapten diners a partir de diferents productes que es posen a la venda, més o menys representatius de la jornada. Una de les sorpreses d’aquesta edició van ser les ‘Xixi-espelmes’, cors de llum fets amb molt d’amor i afecte per recordar en Jaume d’una manera especial, fetes a mà, una per una, per l’Elisenda, una cosina d’en Jaume que ha volgut anar un pas més enllà per contribuir a la recerca de l’osteosarcoma. El nom de les espelmes fa honor al sobrenom afectuós que la família li havíem posat des de petit a en Jaume: Xixi. En els pròxims dies es farà pública la quantitat aconseguida en aquesta edició tan especial, però cal recordar que tot el material necessari és donat per col·laboradors i patrocinadors, fet que permet donar l’import íntegre de la recaptació a l’Hospital Sant Joan de Déu.

L’any 2014 els metges de l’hospital Sant Joan de Déu van diagnosticar osteosarcoma a en Jaume, el petit de la família, que en aquell moment tenia 10 anys. ‘El memorial Jaume Bou Garcia neix per retre homenatge a tots els nens guerrers que estan lluitant, que han batallat i que ara ja no hi són,  i en especial, al nostre fill i germà Jaume, en estima a la seva valentia i al seu llegat de vida. A en Jaume li van diagnosticar un osteosarcoma quan tenia 10 anys, un tipus de càncer infantil, una malaltia rara. Durant el temps que va estar malalt ens va ensenyar a lluitar durant cada segon, cada minut del dia sense rendir-nos mai. Amb la seva personalitat ens va ensenyar que la vida s’ha de viure i gaudir perquè per això estem aquí.  Ell, amb el seu somriure, tossudesa, amb les seves idees clares i fermes, la seva intel·ligència i maduresa, ens va ensenyar a estimar de manera incondicional i ens va unir encara més com a família perquè sempre aconseguia fer-se estimar per tots aquells que el rodejaven’, recorda la família.