estrip’s 29

La diada de Sant Jordi és una festa universal d’amor, cultura i solidaritat gràcies a la tradició i l’empenta del poble català. La llegenda del drac vençut i les gotes de sang que van fer florir roses vermelles és plenament traslladable al context actual, amb un drac conformat de virus i un Sant Jordi nodrit de milions d’accions de solidaritat que són les que, finalment, derrotaran la pandèmia de la covid-19.

Hi ha qui pot titllar aquestes paraules de fotesa banal o de melomania dels solidaris que es vanten de salvar el món. La ciència i les vacunes, expliquen, són la veritable fortalesa d’aquesta anunciada victòria. Certament, les veritats absolutes són més qüestió de fe que d’argumentari irrefutable, i en aquest cas podem afirmar que hi ha de tot, perquè la ciència també progressa gràcies a grans dosis de solidaritat. Però avui volem i necessitem rescabalar l’esperit del Sant Jordi en aquest vessant més altruista, on l’amor i la solidaritat conformen aquesta onada gegant, aquest terratrèmol submarí únic, que ens cal per arrasar amb les pors i tragèdies que ha deixat un virus de dimensió insignificant, però que ha posat al descobert moltes de les nostres febleses que havien estat menystingudes a cop de vanitat i comoditat humana. Quantes vegades no ho hem repetit després d’un contratemps més o menys greu: No estem preparats!!! En aquest cas no es tracta d’una nevada, ha estat i és molt més greu, perquè ha posat en entredit tot el sistema sociosanitari i el paper del ‘papa-estat’.

I no, no volem recuperar la vella normalitat, perquè amb ella hem viscut i patit una tragèdia global i unes decisions que han curtcircuitat la capacitat de raciocini d’una societat que s’ha mostrat poruga i temerosa davant una calamitat que només es podia enfrontar amb la participació transversal de tots i no a cop de decrets injustos i temeraris i amb la complicitat dels mitjans d’informació que no han estat a l’altura del paper que els reclama la societat i s’han alineat al costat de l’Administració.

Amb el Sant Jordi ens toca reclamar la nova normalitat, la que està conformada d’amor i de solidaritat. D’ulls brillants i somriures francs, de mans esteses i d’abraçades sentides, de donar sense esperar res a canvi, perquè l’altre també et dona tot el que té. Regalem roses i llibres, però, quan ho fem, potser cal que ens traguem la mascareta, i no tan sols com a gest simbòlic per regalar un somriure, sinó com a reivindicació d’una nova normalitat on ningú es pugui amagar al darrere de la mascareta d’un suposat bé comú, si el comú no som tots.