estrip’s 27

Ja tenim resultats de les eleccions de la COVID. I ara? La prioritat en el moment de pactar govern hauria de ser com pagar la factura que ens ha deixat la pandèmia. Més enllà de qualsevol color o reivindicació, la màxima prioritat dels qui conformen el nou Parlament català, independentment del govern que s’acabi elegint, ha de ser abocar tots els recursos de l’Administració en recuperar els nivells mínims de benestar social que, just fa un any, ja mostraven una precarietat injustificable.

No venim de temps gloriosos, ni d’un suport satisfactori al Tercer Sector. Estàvem en plena reivindicació de mínims i de posar al dia unes prestacions socials i sanitàries insuficients quan la pandèmia va ensorrar aquestes estructures que estan agafades amb pinces i que només han subsistit gràcies a la tenacitat i entrega del teixit humà i professional que les conforma. I avui estem pitjor, molt pitjor que fa un any. I ara ja toca. En plena escalada de vacunacions i amb bones perspectives de deixar enrere aquest malson, és el moment de posar fil a l’agulla i no per recosir els pedaços i els estrips, sinó per sorgir el nou vestit social de Catalunya. Les lliçons de la COVID han de ser permanentment presents en aquest nou disseny i la salut de les persones ha de ser la màxima prioritat.

I quan parlem de salut no volem dir sanitat, que també, la salut és una paraula que avui té unes connotacions absolutament transversals. La salut de les persones és un dret que abraça des del naixement fins a la mort. El que vol dir prioritzar la formació intel·lectual i cívica, garantir una vida digna als més necessitats i combatre amb eficiència aquesta soledat no desitjada que està  malmetent la gent de més edat del nostre país. Creure en la bondat de per si dels drets humans és com el conte del llop, de tant dir que ve, ningú s’ho creu i quan arriba ens agafa a tots desprevinguts. El virus ha fet de llop i ha deixat al descobert la caricatura del nostre país. Ens omplim la boca de reivindicacions i d’autocomplaença, però hem estat incapaços ni tan sols de garantir una mort digna als afectats de la COVID, especialment els nostres avis que, en la primera onada de la pandèmia, van morir corpresos d’una sol·litud que ningú es mereix.

Hem fallat com a país i no ens ho podem tornar a permetre. Hem de ser exigents amb els nous parlamentaris i amb el nou govern, perquè ja no és temps de desqualificacions, és l’hora de treballar per aixecar la bandera de la salut dels catalans i de dissenyar aquest nou vestit social amb l’aportació de tots i especialment de les bases, d’aquells que en el dia a dia perceben les necessitats i pateixen les mancances. Tenim una nova oportunitat. D’una crisi en podem sortir més forts i millors.