estrip’s 21

“Gràcies Vic”, l’acte d’aquest dimecres, 15 de juliol, en memòria de les persones que no han pogut tenir un comiat en condicions per part de família i amistats, i d’agraïment a tothom qui ha treballat i continua fent-ho en la lluita contra la pandèmia, és un suma i seguim que es repeteix arreu d’Osona i de Catalunya. Però, mentre els científics segueixen treballant a trobar una cura i una vacuna, els dirigents segueixen actuant sense respectar les prioritats sanitàries.

Ens distreuen amb normes qüestionables i polèmiques com l’ús obligatori de la mascareta en espais públics a l’aire lliure, obviant el sentit comú. Potser ens volen cansar en reflexions i argumentacions sense sentit i així es creuen que obviarem les preguntes que segueixen sense resposta. Per què  ha fallat estrepitosament el sistema sanitari? I per què no s’ha fet front comú des de les Administracions en la lluita contra la pandèmia? Hi ha hagut una fantàstica reacció d’una bona part de la ciutadania, cert. Però la gran majoria s’ha quedat reclosa i paralitzada per unes informacions tremendistes que han generat pànic entre la població. Avui, encara persisteix aquest temor obsessiu entre molts col·lectius, especialment els més vulnerables. Segueixen confinats, presoners, per protegir una suposada salut física, però esclaus d’un confinament mental i d’una solitud forçada que castiga i empitjora la seva situació de fragilitat.

Estem en la pitjor de les situacions, volen imposar normes d’ineptitud a base de sancions econòmiques. Ens volen fer creure que som uns irresponsables i que no tenim criteri ni intel·ligència suficient per protegir la nostra salut, la nostra vida. Quan es prenen decisions raonables, entenedores i de sentit comú, la majoria de persones les segueix. I no és justificable modificar-les constantment a causa d’un episodi minoritari o de les accions de provocadors i d’irresponsables.

Això ho escrivia entorn del seu llibre ‘La tradició catalana’, fa més de 125 anys, un que acabaria sent bisbe de Vic, Josep Torras i Bages: «El luxe legislatiu, característic de l’absolutisme parlamentari, la multiplicació de les regles jurídiques, no fomenta l’esperit dels pobles; al revés, el disminueix i dissipa i els homes són menys homes, molècules del complicat i artificiós organisme, peces de la gran màquina. I aleshores la dignitat entre els homes és més rara, les masses dels ciutadans maniobren sota la direcció d’alguns que no són els millors de la comunitat, sinó els qui saben moure les passions de llurs conciutadans, quedant sacrificada les fecundes iniciatives dels particulars, l’espontaneïtat de la vida i la vera autonomia del país, els habitants del qual passen, de fet, a la categoria de clients de l’Estat, domèstics d’aquest. I, en el socialisme, fins  a comensals.».

La pandèmia ha fet rics a uns quants i ha empobrit la societat. És hora de rendir homenatge als que hi han deixat la vida amb actituds exigents, valentes i responsables que ens ajudin a recuperar una sanitat universal i amb recursos i un benestar garantit dels més fràgils de la nostra societat, especialment la gent gran.