estrip’s 19

Estem en ple desconfinament, ansiosos d’entrar a la fase 1 i anar saltant fins a la que alguns ja anomenen la ‘nova normalitat’. Però, què serà la nova normalitat? Els generadors d’opinió i tendència ens marquen tres grans objectius: mantenir distàncies físiques en les relacions socials i validar les digitals; respectar, encoratjar i sustentar la solidaritat i conscienciar i corresponsabilitzar en la sostenibilitat.   

Des de fa dies, volta per molts caps la voluntat de fer un homenatge al voltant del coronavirus. Però, com sempre, tants caps, tants barrets. Un sentit homenatge a les víctimes, un d’afectuós per als sanitaris, un de sonor per als cossos de seguretat i tota mena de serveis i servidors públics, un de caiguda d’ulls per a tots els botiguers i establiments d’alimentació i varis, un de… en podem pensar mil i un de reconeixements i tots són merescuts. I què dir dels voluntaris?, encara ens quedarem curts després d’engalanar l’escrit de tants adjectius meravellosos com se’ns acudeixin.   

Començant per reafirmar l’admiració global cap als professionals sanitaris, hem de tenir clar que la nostra sanitat pública ja no és de les millors del món, com no s’han cansat de vanagloriar-se els seus gestors. Amb cada pressupost anual, ha anat baixant un esgraó i la irresponsabilitat dels governants ha estat la principal causa de la situació actual: dèficit d’infraestructures i de personal, i això, en salut, es tradueix en morts. Hi ha una dada que ens pot orientar per entendre la tragèdia que hem patit arran de la pandèmia del coronavirus: les UCI. L’Hospital Universitari de Vic té 10 places UCI i és l’hospital de referència de la comarca d’Osona, amb una població de 160 mil habitants. La mitjana a l’Estat espanyol és de 10 per cada cent mil. A Alemanya aquesta xifra s’enfila fins a 30. Si es complís la mitjana estatal, Vic hauria de tenir un 50% més de places UCI (15) i si fóssim comarca alemanya tindríem 45 places UCI. A Osona, portem comptabilitzades més de 300 defuncions (una tercera part hospitalàries) per coronavirus, què equival a 19 defuncions per cada 10 mil habitants. A Espanya la xifra és de 6 defuncions, mentre a Alemanya és de 0,9!!! L’afectació del coronavirus a Espanya (només comptabilitzen els morts en hospitals), si l’apliquéssim a Osona significaria que la xifra de defuncions seria de 96 persones i, si la nostra comarca fos territori alemany, estaríem parlant de només 16 persones mortes. Qui té la responsabilitat d’aquest excés de morts? Algú s’atrevirà a justificar que més de 200 morts osonencs no ho són per les retallades sanitàries?  

La més gran afirmació de què ja hem recuperat la normalitat i podem fer el millor dels homenatges serà quan podrem fer una generosa, profunda i indiscriminada abraçada… De ‘lo altre’… més val que ens guarnim de paciència, perquè tot i que la prudència hauria de determinar les més grans inversions en salut, els ‘de sempre’ seguiran fent… ‘com sempre’.