estrip’s 85

En aquesta edició ens toca ‘lamentar’ entre cometes que no s’hagi celebrat una nova edició de la Mostra d’Entitats de Vic. La tarda del dissabte 9 de maig va ploure i, com ja s’havia avançat, en cas de pluja no hi ha via alternativa i se suspendria la trobada fins a l’any 2027! No cal entrar a valorar si una decisió, que se sustenta en una realitat de l’any 2009 -quan el mal temps va fer repensar la Mostra i es va portar al Sucre amb una, previsible, molt escassa presència de públic-, justifica que una fantàstica festa del món social no se celebri fins a l’any vinent.

Per no ferir susceptibilitats, potser caldria posar-li un altre nom i deixar la Mostra per al 2027, però és necessari donar sortida a la necessitat que tenen les entitats socials de trobar-se almenys una vegada a l’any per poder mostrar el que fan, compartir experiències i buscar sinergies i complicitats amb gent que tots busquen el mateix, fer un servei als altres sense que l’ànim de lucre sigui la finalitat. Una necessitat que cada dia es fa més evident perquè, malauradament, la pressió social dels nostres dies i l’escassetat de recursos forcin una societat cada dia més dirigida a trobar la pervivència a partir de només donar cobertura a les necessitats personals. Ens atrevim a dir que cada dia la societat és més individualitzada, que passa del bé comú i que les accions comunitàries estan al calaix dels oblits. El cert és que només parlant d’una necessitat bàsica com l’habitatge ja entraríem en un carreró sense sortida, avui en dia, per a la gran majoria de gent.

Per aquest i mil i un motius inimaginables, les trobades d’entitats socials i posar-les a la vista de la ciutadania és un regal que no ens podem permetre perdre, almenys una vegada a l’any, amb el nom que sigui i amb el format que acontenti les necessitats de la majoria… però tenint molt clar que és un deure cap a la ciutadania. Aquesta revista és una minúscula mostra de la quantitat increïble d’iniciatives i activitats que es fan cada dia a mil indrets. Són minúscules la majoria d’elles, però quan les sumem no hi ha aturador i el contagi de felicitat és una situació que hem de preservar, mantenir i sumar.

Un esment a una de les accions que destaquem en aquesta edició, un assaig públic de la coral Narinan de gent afectada de Parkinson que es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Vic. La complicitat entre cantaires i públic, gràcies al treball d’una excel·lent professional que hi havia al capdavant va posar en evidència, un dia més, que els sentiments hi són quan les iniciatives s’ho valen. Tenim pendent una trobada!