estrip’s 18

Recuperar la normalitat és el gran repte? Hi haurà un abans i un després de la pandèmia del coronavirus? Hi ha tantes preguntes a fer com respostes a donar. Hi ha qui creu que encara no és el moment de treballar-hi, que el repte segueix sent la malaltia i com reduir al mínim possible la xifra de morts. Al llarg dels dies de confinament, l’Administració ha anat modificant exigències i recomanacions. S’han comès molts errors i ja arribarà el moment de fer balanç i exigir responsabilitats, però no ens cansem de sentir orgull de la resposta de la ciutadania des dels diferents sectors professionals i des de l’entorn excepcional del voluntariat. Cert que hi ha molts que s’han quedat just amb l’aplaudiment de les 8 del vespre, però ha estat i és suficient per seguir encoratjant a tots aquells que segueixen fent tasques en benefici de tots i posant en risc la seva salut i la seva vida.

El més lamentable dels primers dies d’aquest estat d’alarma ha estat el dolor i la solitud amb què hem deixat morir als afectats pel coronavirus. Els sanitaris, desbordats, poc han pogut fer i els familiars, destrossats, a les portes dels centres sanitaris sense poder acompanyar l’ésser estimat en el seu darrer alè. Res pot justificar aquesta norma d’aïllament absolut del moribund, què avui ja ha estat derogada. En una societat suposadament avançada com la nostra, que farcim l’aparador del benestar amb el testament vital, amb debats sobre l’eutanàsia i amb serveis d’acompanyament en la mort per evitar el dolor i el sofriment d’actors i familiars és evident que s’ha fracassat estrepitosament.

Avui encara hi ha mil dubtes i por, molta por. L’Administració ens ha obligat a un confinament temerós i ha obviat la capacitat de raciocini de la ciutadania. Les mesures, per estrictes i coercitives, han comportat que els més valents posessin en risc la seva salut sense garanties i que la gran majoria, desinformada per un excés d’informació, optés per aplaudir de mans i sigui incapaç d’atendre una persona que pateix un desmai en una cua en una botiga d’alimentació. Hem d’anar amb mascareta o no? Si és una mesura que hauria de ser obligatòria, però que no s’aplica perquè no hi ha subministrament suficient per a tota la població, s’hauria d’advertir. Explicar si les mascaretes casolanes tenen o no tenen utilitat. El més important avui és tenir la informació justa i necessària per garantir la possibilitat de sortir al carrer, seguint les normes que ens ha imposat l’estat d’alarma, sense temor a infectar o ser infectats i sense tenir por a seguir sent una persona excepcional, com sempre ho ha estat la majoria, i amb un esperit de servei social, que és l’ànima del voluntariat.