estrip’s 9

L’incendi de la Ribera d’Ebre ha estat terrible i s’han alçat moltes veus a través dels mitjans de comunicació reclamant una nova política de gestió del territori, que vol dir de país. Aquests cants de sirena, però, tot fa preveure que s’extingiran com el foc. Ha suposat una nova oportunitat per poder explicar que el paper dels sectors de l’agricultura i la ramaderia són vitals per al país. I que cal protegir-los sense les habituals reticències que provoquen les ‘subvencions’ (potser seria hora de canviar el nom), perquè els suports a aquests sectors és en realitat un estalvi i una garantia pel futur del nostre país. La massa boscosa avança al mateix ritme que es despoblen els territoris. Si l’agricultura és tan poc rendible que obliga la gent a marxar, l’espai l’ocupa el bosc. La gent s’ha de poder guanyar la vida. A Catalunya hi ha un milió i mig d’hectàrees i una part del territori està abandonat. El plantejament, segons apunten els experts, que ens hem de fer a nivell de país és buscar una fórmula de desenvolupament rural perquè el territori torni a tenir vida.

L’incendi de la Ribera d’Ebre es va originar a la Torre de l’Espanyol el 26 de juny i va cremar unes 5.046 hectàrees (4.071 de massa forestal, 953 d’agrícoles i 22 d’urbanes). Va ser l’incendi més virulent de Catalunya després dels Incendis de l’Alt Empordà de 2012. Van participar en les tasques d’extinció 350 Bombers de la Generalitat i 260 efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME). L’incendi es va donar per perimetrat el dissabte 29 de juny a les vuit del matí i per estabilitzat el mateix dia a les deu del vespre. Es va declarar controlat el 30 de juny a dos quarts d’onze de la nit i per extingit el 7 de juliol.

La imatge, facilitada per TV3, que ens ha quedat del foc és la de la granja de la família Jornet, a la Torre de l’Espanyol, completament arrasada del corral on aquests ramaders tenien prop de 200 ovelles. Els cossos sense vida dels animals s’aplegaven calcinats a l’interior. La història va tenir una gran resposta a la xarxa, de la qual va sorgir una iniciativa solidària per mirar de reduir els danys. Des d’una altra explotació familiar ramadera El Soler de n’Hug, de Prats de Lluçanès, Abel Peraire va impulsar una campanya per aconseguir que la de la Torre de l’Espanyol torni a tenir ovelles. Èxit rotund, molt més enllà del previsible.

I és que la nostra terra ho té això. En els moments més difícils, quan hi ha gent necessitada, l’esperit solidari dels catalans mai defrauda. En tenim grans exemples, i amb periodicitat anual com pot ser la Marató, però la fortalesa d’aquesta campanya és perquè el nostre dia a dia està farcit de petits exemples i iniciatives que són les que sumen de veritat per a les grans gestes. I, des de l’Estrip, ho intentem explicar.