estrip’s 6

Els 20 anys d’Osona contra el Càncer és un regal per a la comarca, un exemple de suma d’esforços, de transversalitat, d’èxits i d’implicació d’un territori que és poc equiparable a d’altres comarques, en una participació percentual de la gent i en un recorregut de tants anys. És un exemple de la força del voluntariat, quan hi ha un lideratge clarament reconeixible i bondadós, en aquest cas Montse Freixer.

Osona contra el Càncer neix a causa del desequilibri territorial. Mancats dels recursos tecnològics i assistencials de l’àrea metropolitana, hi ha un seguit de persones que decideixen apostar per la solidaritat. Hi ha qui els intenta retreure que el mamògraf digital o tants d’altres aparells, què s’aconsegueixen gràcies a una increïble participació de voluntaris i el teixit social i empresarial de la comarca, els hauríem d’exigir a l’Administració. Ens toquen! La seva resposta és simple i contundent alhora: Si hem salvat una vida ja és suficient.

L’esforç de la gent d’Osona contra el Càncer repercuteix directament en la comarca. No tan sols amb aparells mèdics i suports a centres sanitaris, també en accions directes a malalts i familiars que van des de suports dineraris a diferents activitats formatives i de lleure. I és un esforç en el qual tothom hi participa d’una manera absolutament altruista. 

Malauradament, ser malalt de càncer a Osona és més car que a Barcelona. El desequilibri territorial en salut segueix sent evident i constatable. Per exemple, no tenim radioteràpia a causa del ‘volum’ de gent, ens diuen. No ens toca ni com a Catalunya Central, sí a Granollers. Els recursos corrents en sanitat, la mitjana del que s’acaba invertint per persona, també són inferiors a l’Àrea Metropolitana. No es valora el temps dels nostres malalts i de les seves famílies d’igual manera i això ens toca compensar-ho amb l’economia domèstica i amb la implicació ciutadana i dels equips assistencials. Institucions com la Santa Creu són referents a nivell mundial en les cures pal·liatives i això no és gratuït, va acompanyat d’aquest esperit de servei i solidaritat que acompanya la Catalunya interior en general i Osona en particular.

No han faltat reconeixements, cert, ni els institucionals que evidentment s’agreixen. Però la Montse Freixer recorda com el més gran la rialla d’un nen curat de càncer, que li havia tocat viure en una bombolla i aïllat del món. Avui, però, ens toca a tots recordar a les Administracions que aquesta entitat ubicada en uns paupèrrims baixos a l’Hospital de la Santa Creu es mereix unes instal·lacions adequades, perquè Osona contra el Càncer, més que cap altra institució, sí ens representa a tots.