estrip’s 3

Els voluntaris repeteixen una vegada i una altra la mateixa afirmació i els que no exerceixen, avorrits d’escoltar-ho, ja no en fan ni cas. Per poder seguir-ho afirmant i que els incrèduls parin l’orella no hi ha més camí que poder comunicar l’exemple. I aquest és un dels objectius de la revista estrip, posar veu als que afirmen: «Estic al costat d’altres i he rebut molt més del que he donat».

Podríem entrar en els tòpics de si abans es feia millor o com han canviat les responsabilitats de l’entorn familiar o si el respecte, la cortesia i les bones formes són valors en recessió. Però el que ens encanta és ser propositius i, lluny de lamentar, fer propostes de reflexió cap a accions que, afortunadament, en algun o altre lloc del planeta terra s’està realitzant amb èxit.

En aquesta època és adient parlar dels reis de l’orient i, si ens atrevim a fer-ne responsabilitat seva algun dels presents del segle XXI per al nostre Primer Món, el lleure seria un dels regals. És un regal-trampa? Quantes vegades en el nostre entorn no hem escoltat, una vegada i una altra, la pregunta de sempre: «Què fem?», acompanyat dels temps que vulgueu: avui, demà, aquesta setmana, aquest més o … sí, aquest 2019!

Una recomanació senzilla i feliç. Endinseu-vos er les pàgines d’aquesta revista i descobriu en quines entitats o amb quines activitats us sentireu a gust, acompanyant a gent que us necessita i, colze amb colze, amb algú de la vostra família. Compartir voluntariat en família és una gesta engrescadora i que s’encomana, més que el virus de la grip!

El bisbe Casaldàliga ens diu moltes vegades a Occident: «Suïcideu-vos com a Primer Món», el sacerdot claretià i estudiós de Casaldàliga, Joan Soler, ens explica el sentit, «us quedeu amb la vostra vida petita, les vostres seguretats i aneu vivint sense capacitat per construir una terra que sigui de tothom». Necessitem, urgent, espais de trobada i de reflexió que no siguin una aventura d’una jornada o una proposta puntual fomentada per l’Administració i la seva necessitat de netejat la consciència col·lectiva. On les persones de diferents creences i religions puguin compartir aquells objectius bàsics i comuns de la immensa majoria dels humans i que s’expressen en dues paraules: justícia social. Algú ha d’impulsar aquest camí i d’on hi ha més possibilitats de gestionar-ho amb èxit és des del cristianisme.