estrip’s 41

‘Ha passat el Sant Jordi, les roses s’han pansit i els llibres agafen pols a les estanteries’, aquest podria ser un dibuix de la realitat del mes de maig. ‘Veig com la rosa de Sant Jordi es va apagant, però l’estima que hi encabia segueix perdurant i llegir el llibre d’una vida m’ha ajudat a valorar la meva’, aquesta també podria ser una reflexió plausible. En l’edició del mes passat, una notícia parlava de ‘Charly. El precio de un error’, una novel·la basada en fets reals. L’avui vigatà Carles Cañizares va ser víctima d’una negligència mèdica en el moment de néixer, la qual li va causar una paràlisi cerebral espàstica. És el relat d’una vida de lluites i dolor, però que desprèn sacrifici, tossuderia i amor, molt d’amor. No és un argument nou, ni una història èpica, ni segurament tindrà les vendes somniades, igual que molts altres llibres que s’han escrit d’experiències personals a partir de malalties o diversitats funcionals que han condicionat una vida, una lluita, un resultat i una bona part de satisfacció personal. L’autor es pot imaginar que potser algun lector s’emocionarà amb aquell escrit i que, en el millor dels casos, hi haurà qui descobrirà que mantenir la seva realitat insubstancial, anodina, és un sacrilegi i que no pot deixar escapar l’oportunitat de participar en allò tan insignificant que és canviar el món.

La certesa que només la suma de les petites històries poden aconseguir la transformació és la mirada que ens donen llibres com el del ‘Charly’. Podem estar malhumorats des que ens llevem fins que anem a dormir, les notícies que ens arriben a través dels mitjans de comunicació desprenen horror, mort, patiment, engany… però el dia a dia està farcit de mil i una històries que regalimen amor i que estan farcides d’entrega als altres. Els 40 anys d’ADFO que aquests dies celebrem en són un exemple i al seu costat mil i una entitats plenes de força, amb relleu a la presidència i garantia de futur com és el cas d’Osona Contra el Càncer, però tampoc hem de tancar els ulls a realitats com l’AFMADO (Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona), quan el seu president ens anunciava que l’entitat corre un greu perill, perquè no troben qui es vulgui fer càrrec de l’associació.

Compromís, això és el que ens cal per escriure el nostre llibre. És relativament senzill participar puntualment en una activitat de suport a les necessitats d’algun dels incomptables col·lectius que pateixen la injustícia social i aportar-hi treball, recursos o només un xic d’escalf, però el que ens cal avui és incentivar el compromís i per això no hi ha res millor que l’exemple i la seva divulgació, no com un acte de vanitat encoberta, sinó com una mostra de què les petites accions personals i col·lectives acaben conformant una força imparable i transformadora que ens portarà a un món millor i més just.