Joan Turró i Calvet

President de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona

Un bon tros de xocolata

i un bocí petit de pa

són la solució més bona

per berenar.

El pa sempre allarga massa,

la xocolata fa curt,

i així el compte de la vella

mai no surt.

Però si no surt el compte

tant se val, que res no hi ha

com el pa i la xocolata

per berenar.

L’Arnau em va recitar aquest poema de Miquel Martí i Pol al menjador de casa, en mig de l’entrevista que li feia a ell i al Joan, el seu pare, i que s’ha emès per Ràdio Vic. Va ser una tarda d’aquest mes de juliol, sense pluja, però amb la remor d’una calor intensa que no era de sol, era de passió, d’entrega, de persistència, d’esforç i d’il·lusió, un còctel únic que conforma la presència de l’Arnau, un exemple, un mirall, perquè si la meningitis el va deixar com un vegetal amb dos anyets, avui, 16 anys després, es menja el que li regala el món, el seu univers, la suma de petites i grans entregues d’amor dels qui l’envolten nit i dia, un cop a la setmana o només una pinzellada de tant en tant.

La seva, com moltes altres, és una petita gran història que cal explicar, que volen explicar, perquè fer pública la seva lluita és un estímul per molts altres i no em refereixo a aquelles persones o nuclis familiars que viuen amb situacions de dèficits físics o intel·lectuals, que també. L’Arnau és d’aquelles persones màgiques que transforma el seu entorn i que fa millors persones a qui l’envolten o l’acompanyen. Quan t’expliquen que les notes dels nens i nenes que compartien curs amb l’Arnau són superiors a les de les altres classes, entens que la inclusió escolar pot ser un regal, no una càrrega.

L’Arnau segueix estudiant i formant-se i aconseguirà un lloc de treball i impregnarà de ‘bon rotllo’ l’empresa que l’aculli. Va a caminar, esquia, puja a cavall i tocava la bateria amb en Santi Serratosa, un cop a la setmana durant vuit anys!!! I el va acompanyar a dalt l’escenari, en una actuació dels Gossos, perquè l’Arnau s’atreveix a tot, no li fa por res, com ara iniciar un seguit de recitals, amb en Cinto a la guitarra, cantant el ‘Bon dia’ dels Pets o ‘L’Estaca’ d’en Lluís Llach. I la seva cita anual amb en Martí i Pol, memoritzant un dels seus poemes que recita amb seguretat dalt de l’escenari i amb la complicitat de la Fundació Miquel Martí i Pol.

Algú es podria pensar que la màgia de l’Arnau és única i que a la vida tot són flors i violes, però no. Hi ha moments durs, llàgrimes, mal rotllos passatgers i estones de patiment. Però no vol mostrar aquesta faceta, ni generar pena o compassió, ni viure aferrat a l’ai pobret, només vol compartir la seva alegria de viure que és una reivindicació permanent per unes persones que reclamen el seu lloc dins la nostra societat, el que els pertoca, el que s’han guanyat pel sol fet de ser persones. Ens toca viure la vida pensant en la inclusió, de tots, i intentar foragitar aquelles actituds i accions que fomenten l’exclusió, la diferència, el gueto.

Em toca recordar, amb amor, altres persones que m’envolten i estan plenes de màgia. La Marta, l’Anna, la Laura, la Minerva, en Gil, l’Albert, en Marc, l’Arnau i l’Arnauet conformen l’equip d’hoquei de ‘floorball’ del CAR Voltregà-Sant Tomàs i cada dissabte em regalen estones impagables, i vius diferències, i entomes diversitats, i acabes gaudint tant com ells assajant tocs de pilota, passes, malabars amb l’estic i partits entre nosaltres que sempre acaben amb un gol de diferència. Tenim reptes al davant i fets on emmirallar-nos, com l’acabat de celebrar torneig de futbol inclusiu ‘Vila de Torelló’ 7+1. En els diferents equips s’hi sumava un jugador de les altres categories del CF Torelló, van fer un munt de partits i sempre acabaven sense guanyador. Ens tocarà proposar-ho al Voltregà d’hoquei, segur, perquè és una manera de no ser només una activitat guetificada i consentida amb ulls bondadosos, sinó que ha de ser participada, inclusiva i normalitzada per tots els equips i persones que conformen el club.

L’Arnau ens ho demostra cada dia, però cal l’empeny i la militància de la família i l’entorn. L’Arnau no hauria de ser una anècdota mediàtica i un passar pàgina amb cares de babau, tenim Arnau’s diversos i únics al nostre entorn, l’esforç de la inclusió no és una acció passatgera de bonisme, és una manera d’entendre la vida, d’acceptar la diversitat, de formar-ne part i d’actuar amb conseqüència. Sempre podràs girar el cap i mirar cap a una altra banda, però ni t’imagines el que t’estàs perdent!