estrip’s 62

La Núria i en Marià han fet un pas al costat i ja no presideixen l’associació. El menjador social El Tupí, un dels referents del tercer sector a la comarca d’Osona, ha estat la seva obra al llarg dels darrers 20 anys, gràcies a la seva entrega incondicional i altruista, al seu bon fer i a un equip magnífic de voluntaris que els ha anat acompanyant. S’acosten a la franja dels 90 i fa temps que busquen i finalment han trobat un equip directiu que pugui continuar amb el projecte que té una directriu clara, que sigui un menjador d’acollida, i un lema recordat constantment i escrit a la paret: acollir, valorar i estimar.

El Tupí es va fundar el 13 d’octubre del 2004, tenim mig any al davant per preparar una gran celebració que portarà implícit un reconeixement social a la immensa tasca que ha fet aquesta parella, pares de sis fills. Ells mai ho han buscat, però confessen que se senten estimats i que moltíssima gent els saluda afectuosament. A Osona som donats a fer grans reconeixements i potser pocs acompanyaments… Fa pocs dies també hem viscut, gràcies als Amics de la Ciutat de Vic, com s’entregava, al català universal Josep Carreras, el Premi Ciutat de Vic en la seva segona edició. Està en marxa el guardó ‘Osonenc de l’any’, que entregarà el grup de comunicació El 9 Nou, i entre els candidats hi trobem dues figures representatives d’una immensa tasca social com són Cristina Herrera, presidenta d’Osona Contra el Càncer, i Joan Soler, president del Casal Claret.

La majoria de les persones que, en l’àmbit social, els proposen rebre un reconeixement públic d’entrada s’hi neguen. Llavors cal fer una reflexió conjunta i arribar a la conclusió i certesa que, més enllà de la persona, sempre hi ha diferents col·lectius i situacions que acompanyen el guardonat i que fer-ho públic és necessari i positiu. De fet, va en plena sintonia amb el que és el propòsit d’aquesta revista, l’Estrip, que explicant les bones accions del nostre entorn es genera empatia, reconeixement i suport cap als protagonistes.

El Tupí no és la Núria i en Marià, i ells ho tenen clar, però si han impregnat l’Associació d’un segell únic que comparteixen la cinquantena de voluntaris que la conformen. Els usuaris i com hi arriben ha anat canviant, l’Administració té uns canals d’assistència que acaben derivant cap al menjador les persones que ho necessiten, però com se’ls atén i acompanya no ho determinen els serveis socials, això neix de com són els voluntaris que atenen, acompanyen, respecten i escolten segons la voluntat de l’usuari. Usuaris que han acabat sent voluntaris és la mostra d’un immens agraïment, perquè les portes sempre són obertes per a qui ho necessita. I això ho han parit la Núria i en Marià, el seu setè fill.