estrip’s 74
A principis d’abril, la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar una línia de finançament d’1,5 milions d’euros que es destinarà, en forma de programa específic pilot i amb modalitat de fons de prestació, als municipis de la província de més de 2.500 habitants i als Consells Comarcals, per impulsar polítiques per lluitar contra l’edatisme envers les persones de 55 a 75 anys. A banda d’ajudar els ens locals a desplegar estratègies i protocols per abordar la discriminació per edat, també són objectius el foment i visibilització del capital social d’aquest sector de la població i les relacions intergeneracionals.
A la 26a edició de FiraGran, celebrada a principis de maig a l’Hospitalet, hi havia com a novetat la possibilitat que els visitants aportessin les seves reflexions sobre què significa fer-se gran al ‘Mur contra l’edatisme’. «El futur és intergeneracional, agradi o no agradi», va dir Manel Domínguez, doctor en Comunicació Social i director del programa ‘Sentit de viure’ de Ràdio 4, en el marc del cicle ‘Conversem sobre edatisme’ impulsat per la Diputació, també va fer referència al paper fonamental que jugaran les persones sèniors en el futur. «D’aquí al 2030 serem el doble que els joves entre 15 i 20 anys. A la futura societat del coneixement no sobrarà ningú», va dir. El cicle de converses ha estat l’avantsala del I Congrés sobre edatisme que organitzarà la Diputació de Barcelona el 14 i 15 d’octubre, amb la finalitat de sensibilitzar els responsables polítics i professionals locals sobre aquest fenomen i promoure una visió positiva i diversa dels processos d’envelliment.
‘No deixis que el vell entri a casa’ és un llibre d’Alfons Durán-Pich amb un munt de reflexions i claus per deixar enrere l’etiqueta de l’envelliment que passa a considerar els individus com a ‘subjectes passius, ja amortitzats, llestos per desaparèixer ràpidament’. El títol del llibre fa referència a la resposta de l’actor Clint Eastwood (1930) a la pregunta de quin era el seu secret per seguir actiu i vibrant a 90 anys, ‘cada dia quan em desperto, no deixo que entri el vell. El meu secret ha estat el mateix des de 1959: seguir actiu, no deixar que el vell entri a casa’. El llibre, publicat a finals del 2024, s’ha convertit en un manual, ‘si el teu metge et diu «A la teva edat, què esperes?», no ho dubtis ni un segon. Canvia de metge.’ El col·lectiu de la ‘gent gran’ cada dia té més pes ‘en el conjunt poblacional i les subsegüents implicacions en l’àmbit polític, econòmic i social’. Seguir sent actius i útils és un deure i un dret, no una frontera d’edat.
Deixa un comentari