estrip’s 83

El dia del pare també va encabir i acollir la Jornada de celebració dels 20 anys d’Osona Acció Social i dels 25 anys del SEAIA (Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència) a Vic. Parlaments, recordatoris, conferència, taula rodona, activitats… Una matinal intensa amb festa i amb voluntat d’un futur millor dels serveis. Una representant de la Generalitat, de segon nivell pel que fa a càrrec, va anunciar uns escassos increments de pressupost i bones paraules com no podia ser d’altra manera.

El lament constant de la infradotació dels serveis socials i de la massa salarial no aconsegueixen, però, que la gent del sector segueixi implicada al màxim, més enllà del que podria suposar un horari laboral, perquè la seva decisió de vida va implícita en aconseguir un món millor i més just. Però aquestes paraules i reflexions tan boniques cal que vagin acompanyades d’accions que impliquin el dia a dia de la seva activitat diària i aquestes decisions només poden venir del món polític. I, en aquest entorn, el polític local i comarcal tenen la paraula en un alt percentatge.

Durant la Jornada es va repetir que cal teixir complicitats,  que la integració entre els sectors socials i sanitaris ha de ser cada dia més gran, que la col·laboració pública-privada ha de ser cada dia més estreta, que cal primar l’esforç en la prevenció i l’acompanyament. Estar al costat de les persones, ser atents a la vulnerabilitat i estar amatents a la salut social. La poli-crisi, un concepte que ens tocarà aprendre, apunta a les actuacions en diferents fronts per sumar en l’eficàcia.

I d’això es tracta. De sumar. A grans trets, tot i haver-hi de sumar algunes particularitats municipals, la comarca ofereix serveis socials des del Consell Comarcal d’Osona (Osona Acció Social), la Mancomunitat la Plana, Manlleu i Vic. Les xifres apuntades és que entre tots ells sumen unes 26.000 persones ateses, un 16 % dels osonencs. Es fa molta feina, però en queda molta per fer. Al costat d’uns serveis amb molts usuaris, en conviuen d’altres que afecten col·lectius molt reduïts, però que de cap manera es poden deixar de banda. Aquests dies s’ha parlat molt del sensellarisme a Osona, una definició que ja no engloba només les persones sense sostre, i que afecta a prop de 300 individus. Tot i que els polítics parlen constantment de col·laboració i de sumar esforços, encara hi ha massa llacunes en una relació i uns serveis que haurien de ser iguals arreu del territori. Cal un esforç molt important i la capacitat de saber-hi sumar la societat a través de la conscienciació i el voluntariat.