estrip’s 87

La Coordinadora del Voluntariat d’Osona va posar en marxa l’Escola Solidària el curs 21-22 amb la participació de dos centres escolars, aquest curs 25-26 s’ha tancat amb 22 escoles i instituts i més de dos mil alumnes dins el programa. No es tracta de dir-ne flors i violes i fer la pilota a aquells que hi participen i en formen part, que també, però just per fer aquest punt i seguit. L’Escola Solidària serveix per veure i enyorar com ha anat canviat la nostra societat per arribar a convertir la solidaritat i el voluntariat en una excepcionalitat.

Podem rememorar com es vivia en moltes de les llars osonenques fa més de mig segle i veiem que el canvi és brutal. El respecte per als més grans semblava inqüestionable, tot i que essencialment a remolc del paper de la dona que s’havia de fer càrrec de mantenir la llar, pujar els fills, acomodar els avis i fer feines mal pagades, com peces en negre per a les empreses. No cobraven un sou fix, sinó “a escarada” (per peça acabada) i com que el preu per unitat era molt baix, moltes jornades s’allargaven fins a la nit entrada per poder treure un rendiment mínim.

Aquesta pràctica va estalviar milions en cotitzacions i infraestructures a algunes indústries que ens venen a la memòria, però va tenir un cost social elevat. Aquestes dones no tenien dret a baixes per malaltia, vacances pagades ni accidents laborals. I en no haver cotitzat mai, en fer-se grans no van tenir dret a una pensió de jubilació, quedant dependents de la pensió del marit o de prestacions mínimes. Va ser una economia submergida que va sostenir el teixit industrial del país, però masses d’aquelles empreses avui descansen en pau.

Necessitat, obliga… És una constant en el món social. Garantir el benestar de les persones s’ha demostrat un impossible a través de les administracions, els governants fan moltes accions en aquest sentit administrant els diners de tots, però el ‘regal’ que se’ls hi fa a través d’unes eleccions no cobreix ni totes les demandes, ni totes les necessitats. Dues terceres parts del que es recapta en l’àmbit estatal està destinat a pensions, dependència, ajuts diversos, salut i educació. En euros estem parlant de més de 200.000 milions d’euros.

Podem donar-hi voltes i fer mil i una propostes, però sempre hi haurà la necessitat de garantir una abraçada, de facilitar el dia a dia a aquells que estan sols o de donar suport a les persones del nostre entorn i més enllà. L’Escola Solidària incideix i insisteix en això, la solidaritat i el voluntariat han de ser un pilar fonamental del nostre dia a dia.